Juan Antonio Vázquez

Aquest no és el nou PSC que necessitem (a Sant Feliu)

2012-02-13T13:04:00.000+01:00

Avui fa un setmana que els socialistes de Sant Feliu vam escollir al Primer Secretari Local., avui farà també una setmana que estic pensant aquest escrit. La meva capacitat de sorpresa pensava que estava esgotada, però no, encara te marge per continuar creixent. Algú pot pensar que aquesta entrada es fruit d'un mal perdre, però s'equivoca, aquí hem perdut tots!

Dilluns de la setmana passada les males arts de la política van aparèixer de la ma de qui, precisament, haurien de jugar un paper aglutinador, de cerca de consens i col·laboració en la seves responsabilitats (i aspiracions) per fer que el PSC torni a governar la ciutat.

Crec, alhora que ho lamento, que després de les irregularitats produïdes a l'assemblea local, que van ser advertides esperant una àgil i intel·ligent rectificació de qui les cometia (que no només no es va produir sinó ni tan sols es van atrevir a contestar) hi han companys que estan absolutament desqualificats per a desenvolupar les seves responsabilitats.

En aquest dies diversos companys i companyes que no van recolzar la meva candidatura a la primera secretaria local m'han comentat el seu desacord (lògic, ja que només els necis i els tramposos poden estar d'acord en saltar-se les normes); la indignació d'altres (molts) companys i companyes és evident, però el més preocupant és que el desencant i desil·lusió es creixent, combatre el qual hauria de ser l'objectiu principal de la direcció local dels socialistes. Però no! Uns pocs estaven més preocupats en com guanyaven una votació que els hi va donar igual no acomplir les nostres normes més bàsiques. Alguns pensen com Maquiavelo a El Principe que "El fin justifica los medios", però la seva miopia només els hi permet veure el resultat i no son capaços de fer una lectura una mica més enllà: aquesta victòria, saltant-se les normes, significa una estrepitosa derrota.

Dilluns passat escollíem Primer Secretari Local, Josep Maria Rañé, qui ha estat exercint aquesta responsabilitat en els darrers dos anys aproximadament ( absolutament impermeable i aliè a la responsabilitat de la situació, als resultats i a la manca d'acció del PSC dels darrers anys) i jo mateix, optàvem a assumir aquesta responsabilitat. Una prèvia, abans de l'elecció, l'executiva sortint donava compte de la seva gestió, que va ser aprovada només per la meitat dels militants (el resultat més exigu amb el que mai una executiva local ha aprovat la seva gestió). Aquest fet per si sol ja hauria de produir una reacció clara en qui ha dirigit la nostra agrupació en els darrers anys, però res més lluny.

A partir d'aquest moment es posa de manifest les males arts de qui dirigeix la nostra agrupació i aspira a tornar a dirigir la ciutat. Una nombrosa assistència de companys i companyes a l'assemblea (no recordo una altre amb tanta assistència) i entre aquests, algunes cares conegudes però que mai havien estat entre nosaltres: son familiars molt propers de alguns regidors!

Arriba l'hora de votar i la sorpresa es que aquestes cares conegudes VOTEN!!! (de fet ja ho van fer votant afirmativament, moments abans, a ma alçada la gestió de la executiva, la qual cosa és mooooolt sorprenent, ja que la seva recentíssima incorporació fa impossible un mínim ( i necessari crec jo) coneixement del que ha fet (o no ha fet) l'executiva com per a votar-la favorablement).

Que està passant? Veient qui son aquestes persones, i pensant en la repercussió i el greu error que s'està cometen per part de qui aspira a dirigir el partit i la ciutat, faig l'advertència de la irregularitat (terme suau que faig servir per definir una il·legalitat) que algunes persones, que s'han afiliat en els darrers dies, sense que la seva afiliació hagi estat ratificada per l'assemblea, estan votant en un procés que te el cens tancat des de la convocatòria del Congrés i per tant, no tenen dret a vot en aquesta assemblea. Però van perdre l'oportunitat de rectificar abans de cometre un greu, molt greu, error polític.

No es un tema menor, es fonamental per dos motius: el primer perquè el resultat va ser 40 a 35 (a favor de Rañé) amb dos abstencions, per tant que 7 o 8 militants d'última hora votessin, va ser definitiu en el resultat. Algú pot dir, i amb raó, com puc saber a qui van votar (donat que el vot era secret) per afirmar que van alterar el resultat? Ah, bona pregunta: que cadascú tregui la seves conclusions, estem parlant de l'afiliació recent de dues regidores, els seus marits, dones i filles.

El segon es molt mes greu: qui inspira, organitza i desenvolupa aquesta il·legalitat son els mateixos que tenen una gran responsabilitat (i incapacitat demostrada per desenvolupar-la) en la direcció de l'agrupació i en l'aspiració de fer que el PSC torni a governar la ciutat. I amb aquest greu fet, mogut només per un únic objectiu, que era impedir que jo tornés a ser primer secretari, aquestes persones queden invalidades ara i en el futur en aquesta aspiració, ja que qui pot actuar així no pot exercir aquesta responsabilitat.

No es pot parlar de valors quan aquests, un mateix, no els aplica.

Després de tot aquest episodi, trist, "cainita" i que ens ha fet retrocedir a la situació que teniem els socialistes a Sant Feliu l'any 86, tinc clar que cal buscar i treballar per una "nova via" a l'agrupació, que no pot ser de cap manera cap dels que s'han prestat i han actuat d'aquesta manera.

Tot aquest relat, que es pot pensar que forma part de dinàmiques internes que no interessen a la majoria, s'ha de fer públic perquè tothom pugui saber qui som i com actuem, ja que la nostra aspiració col·lectiva és recollir la confiança de la ciutadania, i per tant la gent ha de saber que s'amaga darrera la porta de la nostra seu. Aquest no es el nou PSC, aquestes formes son les que cal eradicar.

Aquesta serà la primera i última referencia pública que faig a aquest fet. Tinc l'obligació moral de denunciar la situació donada, fer-lo per responsabilitat amb els companys (molts) que, com jo, pensen que cal canviar les coses al PSC de Sant Feliu per tornar a tenir i obtenir la confiança majoritària dels nostres ciutadans i ciutadanas, hi ho faig sense cap ni una aspiració personal.

La renovació haurà d'esperar

2011-12-13T11:32:00.001+01:00

Molt s’ha parlat de la necessitatque el PSC es renovi en aquest congrés i, certament, desprès de tres dures iinapel·lables derrotes electorals no ens queda altre camí. Però la renovaciócrec que haurà d’esperar. No podem pensarque la renovació serà la substitució d’en José Montilla per, molt probablement,Pere Navarro. És mes, no podem pensar que la renovació serà simplement lasubstitució de Montilla per qualsevol dels que aspiren a la Primera Secretaria,ja que com s’encarrega de repetir cada vegada que te ocasió l’actual Secretari d’Organització,tots quatre son membres de l’actual direcció del Partit i, per tant,corresponsables (uns més altres menys en funció de les seves responsabilitats,però tots part de les decisions de l’actual Executiva) de la situació en la quees troba el PSC.

Per tant, la renovació no seranles persones en aquest Congrés. Hauran de ser les idees. I això està encara perveure. Quines seran les resolucions d’aquest congrés pel que fa als nostresposicionaments polítics, pel que fa a la nostra posició (ara erràtica) comosegona força política del Parlament, pel que fa a la relació amb el PSOE, com apartit, i amb Espanya, com a territori... Però també, per molt que alguns s’entestinen dir que no interessa i que no cal parlar d’això, les resolucions del congréspel que fa a nosaltres mateixos, i això no es mirar-se el melic!

És simplement decidir com volemsuperar velles estructures i mètodes que també han contribuït a allunyar-nos dela gent, començant per molts militants i simpatitzants que ja no ho son. Sistemes d’elecció de candidats, amb primàriesuniversals, o límits a la permanència en càrrecs orgànics i, perquè no públics,o mesures efectives per a la no acumulació de càrrecs, entre altres, son decisions que a priori només ens afecten anosaltres però que ens mostren cap a la ciutadaniacom a una organització més oberta, més disposada a escoltar, més plural i, finsi tot i ho som molt, més democràtica.

Fa més d’un any i mig, un dels “munyidors”de l’acord que possibilitarà una propera direcció amb un ampli recolzament, jaem preguntava que em semblava l’actual alcalde de Terrassa com a substitut deMontilla. Fa molt que es treballa en aquesta opció, amb les dificultats pròpiesd’un partit, no a la deriva però si sense timoner reconegut, que fa que moltsvegin l’oportunitat de mantenir o incrementar el seu pes específic dintre de l’organització.Però no crec que en aquesta ocasió sigui vàlid allò del “que canviï tot per aque res no canviï” . Han de canviar moltes coses, ens hem de renovar deveritat, però la renovació haurà d’esperar a veure quines resolucions adoptemi, el que és més important, com s’apliquen en els propers mesos.

Juan Antonio Vázquez

Delegat per l'agrupació local de Sant Feliu al XXIIè Congrés del PSC

Festes de la Tardor, transgressió moral?

2011-10-19T10:29:00.003+02:00

Enplena ressaca de les festes de tardor faig una primera valoració del que hanestat, de com s'ha viscut la primera expressió cultural de la ciutat, atenent ala globalitat i diversitat a la que s'adreça i dels actes i activitats que lacomponen.

Certament va començar envoltada de polèmica,doncs ja a la presentació de l'Alcalde, en el programa de festes, s’intuïa uncanvi profund en la concepció d'aquestes. "No es temps de transgressiómoral" deia el màxim representant, a la nostra ciutat, de l'esquerraalternativa. Sorprenent, però em temo que van pesar mes els seus valors i laseva reconeguda devoció catòlica que la seva ideologia. Tot arrenca en l'insuficientment explicat incident de la senyera al campanar la passada Diada.Notes de premsa, anunci de decisió de dissolució de la colla de campaners,reunions amb el Bisbat, nota de premsa surrealista dient que tot ha estat unmalentès, i la colla que no es dissol (aquesta ultima decisió molt encertada).I per acabar l'alcalde que pren part i es decanta, i no per la colla ni permantenir la tradició de la nostra festa, que te en el correfoc i l'espectacleprevi una de les seves senyes d'identitat mes profundes. Per acabar aquest vodevil,lectura d'un manifest previ al correfoc de queixa i crítica per part de lescolles.

Alguna bona noticia ha estat la "recuperació" de la nostra colla castellera, amb llarga tradició que després de passar, com moltes entitats, per alts i baixos, tona carregada d'il·lusió i ganes d'arribar molt amunt, sort i endavant!

Evidentment les festes han estat mes coses ialgunes també significatives. S'ha tornat al concert de pagament per lesfestes, s'ha suprimit el castell de focs de tancament de les festes (per raó dela crisis) i, pel que fa a la resta, s'ha mantingut l'esquema de festes desempre (això també deu formar part del REVIU Sant Feliu que tant "insistentment" ens van repetir durant la passada campanya electoral municipal ICV, això i la tornada dels de "sempre" , dels mateixos de fa més de 20 anys, als llocs de personal de "confiança" política de l'Ajuntament - pur nepotisme partidari-)

Només dos esdeveniments van sobresortir de la monotonia i no pas gràcies a la iniciativa del nou alcalde: la inauguració d'un nou espai cultural, adreçat a la difusió de la nostra cultura popular i de les colles de la ciutat, pensat, dissenyat, impulsat i construit per l'anterior govern (amb una decisiva participació de la Lourdes Borrell en las seva etapa de regidora de Cultura) i inaugurada per l'actual consistori, i la molt merescuda Medalla d'Or de la Ciutat al nostre estimat conciutadà Juan Carlos Navarro, com a reconeixement als seus èxits esportius i a la tasca de promoció de la ciutat que acompanya la seva carrera esportiva.

I poc més, com sempre molta gent, acompanyada debon temps, son la garantia d’èxit d'unes festes, les primeres del nou govern,esquitxades per la polèmica i sense noves idees.

Seguiremparlant....

Però... que estem fent?

2011-08-18T15:55:00.001+02:00

Això no és esport i d'espectacle te molt poc....

Desprès de veure el final del partit de tornada de la Supercopa d'Espanya de futbol i, sobre tot, tot el que s'està dient durant les hores posteriors, em fa preguntar-me que és el que estem fent. Soc conscient que l'esport no és només el futbol, i que el futbol és molt més que el que es juga professionalment o els Barça-Madrid, però també veig que la repercussió que te es tanta que s'hauria de ser molt curós amb tot el circ que es mou al voltant. L'altre dia el meu fill de només cinc anys (tot i que bastant futbolero) em va dir al veure unes imatges d'un jugador rodolant pel terra desprès d'una falta que "els jugadors fan això (teatre) quan reben una falta per a que l'arbitre pensi que l'han fet molt de mal i li treguin la targeta vermella". Aquest és l'ensenyament que els nois treuen dels esportistes d'èlit? En el millor moment de l'esport espanyol en general i del futbol en particular, el que va passar ahir no es pot permetre. No és pot permetre l'actitud de l'entrenador del Real Madrid, no es possible que jugadors que cobren molts milions (una bona part diners públics -publicitat o subvencions), que representen a tothom quan juguen amb la selecció, es barallin al camp i s'insultin. L'esport te molts valors que el fa una activitat molt recomanable per a que sigui practicada pels nois i noies en el seu període d'aprenentatge vital. Però moments com els d'ahir surten de la lògica de la rivalitat i per això haurien d'actuar els màxims dirigents i tallar-lo d'arrel amb sancions exemplars actuant d'ofici. Estic d'acord amb Guardiola que va dir que "acabarem fent-nos mal".

Sense demagogia

2011-07-29T16:51:00.001+02:00

Aquest dies posteriors a la constitució dels nous Ajuntament estem vivint, també a Sant Feliu, la polèmica pels sous públics, pels sous dels nous i no tant nous responsables polítics. Els grups de l’oposició acusen al nou govern municipal d'augmentar-se el sou, el govern diu que es mentida i que no hi ha increment, sinó una nova redistribució salarial.

Més enllà de les quantitats, que és fàcilment constatable i que em consta que hi han sous que no s'han incrementat, altres que si i altres que ha tingut una mínima retallada, la qüestió hauria de ser més de fons. Primer hauríem de fer una mica de memòria i recordar el que deia l'actual alcalde no fa gaire respecte el cost de l'estructura directiva i política de l'Ajuntament ( i no només l'actual alcalde sinó destacats integrants de la seva candidatura i col·laboradors de la seva campanya amb responsabilitats al capdavant d'algunes AAVV).

No costa gaire trobar infinitats d'escrits i manifestacions dient que el cost de l'estructura política i directiva dels governs que vaig tenir l'orgull d’encapçalar era excessiu, desmesurat i que seria reduït i retallat si ICV arribava al Govern.

Doncs bé, a banda com he dit abans de les quantitats, la realitat es que tenim un govern en el que 9 dels 11 regidors estan a sou, dels quals 7 son els 7 regidors electes d'ICV (CiU amb 4 regidors, només 2 estan a sou) es a dir, l'alcalde San José a decidit que tots els seus regidors cobrin de l'ajuntament. A més, no hi ha hagut reducció sensible de l'estructura directiva, com es deia i com, fins i tot, forma part de l'acord de govern, (encara s'està acabant de configurar i ja circula l'arribada de nous càrrecs, militants dels partits del govern).

Ja tenim un primer incompliment i una primera evidència de la falta de coherència política de qui estant a l'oposició deia unes coses i només arribar al govern fa unes altres. I és això el que fa que la ciutadania cada vegada estigui més allunyada de la política i vegi amb molts recels els polítics.

Però hi ha una altre qüestió, que es el moment en que es produeix tot això. Tot i que les finances locals son bones, a diferència de molts ajuntaments, el moment econòmic es molt dur per a molta gent. Per tant cal mesures per part dels responsables polítics que siguin també exemplaritzadores. I en aquest sentit ens hem de qüestionar la dimensió política del govern municipal. Quan molts alcaldes i presidents autonòmics han optat per reduir els seus governs, els nostre alcalde no.

En els darrers dos anys els governs municipals que vàrem liderar, primer jo i desprès Lourdes, ho van fer. En el meu cas, per una norma estatal, es retallaren els sous polítics, en el cas de Lourdes Borell, quan em relleva a l’alcaldia, va ser decidir reduir el numero de regidors a sou.

Ara era més necessari i evident, el nou govern havia d'haver estat a l’alçada, sensible a la situació i fer el mateix que vàrem fer, o reduir-se el sou o reduir l'estructura i per tant el cost que significa. Doncs bé, ni una cosa ni l'altre. I el gran argument que avui he vist que ICV ha publicat es que l'alcalde es manté el sou. No voldrà ser aplaudit per això, no?

En definitiva avui Sant Feliu te un govern municipal més car, que li costa més que l'anterior, ara esta per veure si serà millor

Sant Feliu, ritme i vitalitat

2010-10-26T11:43:00.007+02:00

Darrerament amb el meu anunci de no tornar a presentar-me com a candidat del PSC a les properes eleccions municipals els de sempre (l’oposició política i la seva corretja de transmissió “pseudosocial”) han volgut aprofitar-se per donar una imatge molt allunyada de la realitat de la ciutat. Tot i els negres auguris i presagis fets pels que han governat aquesta ciutat 24 anys (i ja no ho fan ) Sant Feliu es plena de vitalitat i ritme. Els darrers esdeveniments així ho corroboren.

El passat divendres dia 22 es va convocar en audiència pública a les entitats de la ciutat a conèixer i debatre la proposta de pressupost municipal i ordenances fiscals per l’any vinent. Tres arguments de la bona salut de l’ajuntament en una conjuntura econòmica molt delicada:

Tenim capacitat d’endeutament, ja que estem molt per sota del límits legals, el que ens garanteix continuar mantenint un bon ritme inversor a la ciutat tant per generar ocupació directa i indirecta, com per a continuar modernitzant i dotant a la ciutat de millors serveis i equipaments.

En aquest pressupost de final de mandat donem un compliment molt alt dels compromisos que varem adquirir amb la ciutadania amb l’aprovació del Pla d’Actuació 2008-2011. La ciutat ha tingut un canvi que tothom reconeix i percep en els darrers 8 anys, sent ara una ciutat molt més preparada per afrontar els reptes del futur. Només una dada: han estat gairebé 100 milions d’euros d’inversió pública en els darrers 8 anys.

Tot i les dificultats econòmiques que tenim tots, l’ajuntament ha reduït l’endeutament, ha tancat tots els exercicis amb superàvit , el que ens ha permet a més a més dotar ja amb 3 milions d’euros la partida municipal per començar a abordar la nostra part de finançament del soterrament.

També el dissabte al matí varem assistir a la inauguració del nou edifici del Bisbat de Sant Feliu. No entraré en els aspectes personals de cadascú de les seves creences, però sens dubte la presència de la seu del bisbat i, ara, del nou edifici, aporta un valor afegit a la ciutat i ens ajuda a construir la nostra pròpia marca de ciutat en el nostre entorn. El barri de Can Bertrand, a on està ubicada, es a més a més símbol de modernitat i transformació de la ciutat, no només per l’alta qualitat i criteris de la urbanització sinó per l’aposta municipal de concentrar serveis i equipaments que han de ser referents no només a la ciutat sinó en el país: la nova escola d’educació especial Tramontana, el Taller Ocupacional Marquet-Molins i la futura nova Biblioteca Municipal a la nau gran, a més del flamat aparcament públic, l’escola bressol Patufet i la nova escola taller Xamfrà Sant Miquel.

I no vull acabar sense la tercera pota del dinamisme de la ciutat , de la seva vitalitat, aquesta vegada personalitzant-lo en una de les entitats de la ciutat, però en representació de moltes, el Club Basquet Santfeliuenc. La presentació, diumenge a la tarda, dels seus 22 equips i de l’escola de basquet va ser motiu d’orgull al poder veure com la bona feina d’un grup de persones (tant de dintre dom de fora de la junta del club), el recolzament dels pares i mares dels nens i nenes que fan esport, l’aportació i esforç dels sponsors, el bon nivell esportiu assolit i a més, i així ho vaig dir, el treball solidari amb el projecte de cooperació amb la Diodio Basket School de la República del Senegal, fan d’aquesta entitat un referent per l’esport local i per tota la ciutat

No hi ha dubte, malgrat aquells que els hi agradaria el contrari, la ciutat te ritme i vitalitat i des de l’ajuntament treballem perquè sigui així.

Un nou espai cultural.

2010-10-07T21:45:00.009+02:00

Aquesta tarda hem presentat el projecte del nou espai de mostra i divulgació de la cultura popular de la nostra ciutat. Un espai necessari, per a les colles i per a la ciutat. Per a les colles perquè els hi permetrà poder donar-se a conèixer més enllà de les festes, els hi permetrà apropar-se d'una altre manera a la gent, a la canalla, i així tenir una oportunitat també de creixer. I necessari per la ciutat, perquè apropa la nostra realitat cultural, la nostra tradició festiva, el nostre entramat associatiu a la gent i aixó ajuda a fer ciutat, a construir i enfortir la nostra realitat social. Fa molts anys que les colles treballen per la ciutat, fan possible les festes i ja era hora que tin guessin un espai únic en el nostre entorn.

També hem donat a conèixer l'acord amb l'Agrupació de Colles Genganteres de Catalunya que s'establiran precissament en aquest espai i a més a més col·laborant en el seu disseny i realització.

I hem aprofitat per a inciar les Festes de Tardor presentat les figures d'enguany de la col·lecció de miniatures de les figueres de les colles. Total una tarda força festiva i un projecte molt atractiu per a les nostres entitats i per a la ciutat.

Fi d'etapa personal. Punt i seguit a la ciutat

2010-10-07T10:27:00.004+02:00

Ahir vaig anunciar als meus col·laboradors més propers que no em tornaria a presentar a les properes eleccions municipals del maig de 2011. Ha estat una decisió larvada durant molt de temps i que s'ha precipitat aquesta setmana per qüestions puntuals. No us amago la meva tristor per deixar de fer el que més m'agrada: treballar per la meva ciutat i pels meus veïns i veïnes. però també ho faig amb el convenciment des del primer moment que els càrrecs de representació no son vitalicis, ni tan sols és recomanable que ho siguin per molt de temps. Ni un alcalde ni un president d'una AVV o qualsevol altre càrrec que implica representar els demes. Vaig entrar amb 20 anys a l'ajuntament, ara fa quasi 24. Vaig estar a l'oposició, desprès governant amb altres alcaldes i finalment gairebé 8 anys com Alcalde. És un llarg recorregut que ara decideixi posar fi. Em porto moltíssimes alegries i només els bons records de la feina feta, que ha estat molta en aquestes dues legislatures que he tingut l'honor d'encapçalar l'equip de govern, als quals vull agrair públicament el seus esforç i dedicació, al igual que als molts treballadors públics que també m'han acompanyat en aquesta interessant i inoblidable experiència, que ha estat poder ser l'alcalde de la ciutat en al que he nascut i viscut tota la meva vida.
Però aquest és només un final d'etapa personal, per a la ciutat serà un punt i seguit. Un punt i seguit perquè tenim molts projectes en marxa, molta feina feta que s'ha de concretar i desenvolupar i no hi ha ningú millor per fer-lo que aquells que ho han planificat, dissenyat i impulsat, l'actual equip de govern . Sant Feliu és una ciutat que en els darrers anys hem anat superant dèficits històrics: equipaments culturals, esportius, aparcaments públics, habitatge assequible, transports, atenció a les persones amb discapacitat, millora urbanística, les connexions viaries, ... son molts els àmbits en els que la millora és molt perceptible, substancial, evident, però ens queda molt de camí per recórrer, començant pel soterrament de les vies que estem treballant des del 2006 i que tot just ara estem el part final, la de concretar el calendari de licitació i execució. Per això és, la ciutat, només viurà un punt i seguit. I jo marxaré amb la ciutat al ulls i al cap i amb la seva gent, els meus veïns, als cor. Moltes gràcies a tothom i fins aviat!

Palau Municipal d’Esports Juan Carlos Navarro: no és només un homenatge

2010-10-03T13:30:00.004+02:00

Aquesta tarda fem oficial l’acord del Ple de batejar el Palau Municipal d’Esports, el pavelló de tota la vida, amb el nom de Juan Carlos Navarro. No cal justificar perquè es fa, tothom ho sap. La seva trajectòria esportiva es impressionat, des de que ja fa uns quant anys va quedar campió del món junior i l’Ajuntament el va reconèixer amb la “Rosa de la Ciutat”, una insígnia que es va crear per premiar trajectòries cíviques com la seva. Desprès han vingut reconeixements del món de l’esport local, a la nostra Festa de l’Esport, evidentment molt merescuts. Però aquesta tarda no és un homenatge més . És el reconeixement de tota la ciutat a un conciutadà que ha portat el nom de la ciutat arreu, que és el mirall en el que molts nenes i nenes volem emmirallar-se, és un referent per tots i ha fet que tots ens sentim orgullosos de tenir-lo entre nosaltres, que sigui un santfeliuenc més.
Amb el seu nom en aquesta paret, estarà sempre amb nosaltres i estarà sempre lligat a la nostra ciutat i a l’esport de Sant Feliu. Es el pavelló que el va veure créixer i es on quedarà el seu nom gravat més enllà de la seva carrera esportiva, que encara te moltes coses a dir, moltes alegries a donar-nos als santfeliuencs i molts èxits que assolir.
Juan Carlos, aquesta és la teva ciutat, gràcies per porta-la amb tú.

Ordenanza de civismo y uso de la via pública.

2010-06-30T23:23:00.011+02:00

El pleno del Ajuntament de ayer a la noche aprobó, después de resolver algunas alegaciones, la nueva ordenanza de civismo y uso de la via pública. Tanto ERC (que desde la salida del gobierno municipal, hace ahora dos años, se embarcó en confluir, hasta diluirse, en la estrategia de oposición de ICV, de confrontación, del no a todo, de la crítica destructiva y revisionista futura de todos los actos del actual gobierno municipal, aunque muchos de ellos fueran compatidos durante los cinco años que los republianos han tenido responsabilidad de gobierno en la ciudad) como ICV no dieron soporte a la ordenanza de civismo, parapetados en la ya "muletilla" de la oposición de "no estar de acuerdo con las formas con las que se hacen las cosas". Esta postura no deja de esconder la realidad, el gobierno municipal gobierna, toma decisiones, impulsa nuevas acciones y medidas ante las necesidades de la ciudad y cumple sus compromisos, aunque todo esto moleste sobremanera a ERC y a ICV que seguramente prefieren que no se haga nada (ellos lo llaman hacerlo de otra manera) o que se dilate todo hasta la eternidad, con el objetivo final de que no se acabe haciendo. La nueva ordenanza no resuelve nada por si misma, simplemente establece un marco regulador y sancionador de determinados comportamientos incívicos que se están dando también en nuestra ciudad y puedan acabar por alterar la convivencia. A partir de ahora impulsaremos diferentes acciones encaminadas a la aplicación y cumplimiento de esta ordenanza, prioritarimente en aquellas actitudes que provocan multiples quejas y molestias. Atajar el comportamiento incívico de algunos amos de perros que dejan que ensucien las calles y plazas, aquellos que arrojan la basura fuera de los contenedores o dejan muebles y enseres viejos a cualquier hora, cualquier día, en la calle. Buscamos una ciudad más sostenible, más cívica, más limpia y la colaboración ciudadana es básica. Lo dijimos hace tres años cuando nos comprometimos a elaborar una ordenanza de civismo y lo incorporamos en nuestro Plan de Actuación del Mandato. Por eso es aún más sorprendente cuando ICV considera que no hay prisas y que nada nos obliga. A nosotros si nos obligan nuestros compromisos con la ciudad, y este era uno de ellos.

Fins quan…?

2010-06-26T12:53:00.016+02:00

La revetlla de Sant Joan no va ser una festa, desgraciadament un altre accident al pas a nivell va fer que el que havia de ser un vespre-nit festiu es va transformar, una vegada més i ja son moltes, masses, en dues difícils hores.
Un jove va ser mortalment atropellat pel tren. Han estat moltes persones (una sola ja seria molt) les que durant aquest últims 30 anys han mort a les vies. És cert que no tots han estat accidents, però no es menys cert que el pas del tren pel mig de la ciutat es un risc molt gran.
La situació a Sant Feliu no es comparable gairebé a cap altre enlloc. Encara estem colpits per la tragèdia de Castelldefels però a la nostra ciutat cada dia es “un dia de platja”. A Sant Feliu no hi ha moments puntuals d’aglomeració, hi ha una situació que es dóna durant tot l’any. Dues escoles molt a prop de l’únic pas a nivell fa que sigui aquest un punt obligatori i necessari de pas de centenars d’escolars durant tot el dia. Però no només les escoles fan d’aquest punt un pas obligatori, es simplement que tota la mobilitat d’una banda a l’altre de la ciutat ha de passar per aquí. Només això ja justificaria la seva supressió. Si a més afegim les dificultats que genera la via del tren pel trànsit, les limitacions que suposa a l’ordenació de la ciutat, les molèsties que provoca l’intens trànsit ferroviari als veïns , ... no hi ha excusa: cal soterrar-la.
Però avui molts veïns i veïnes us pregunteu... fins a quan? Fins a quan hem d’esperar per que l’anhelat soterrament de la via del tren es faci realitat, si més no comenci. Molts em pregunteu si l’actual situació econòmica, amb les retallades pressupostàries, ens afectarà al soterrament.
Dilluns passat parlava amb el secretari de mobilitat de la Generalitat de Catalunya i li reiterava que el soterrament de Sant Feliu no pot esperar. Fa quatre anys (el 15 de juny de 2006) signaven l’acord econòmic amb el ministeri i la Generalitat, des de llavors s’ha estat treballant en tot el procediment tècnic i administratiu. S’ha fet un nou projecte, que millorava l’anterior estudi –ara es contempla el soterrament complert-, s’ha tramitat ambientalment –el passat 25 de desembre el ministeri de medi ambient aprovava la declaració d’impacte ambiental de l’obra- i ja esta enllestit el projecte executiu. Ara podríem iniciar la licitació de l’obra i en quatre o cinc mesos iniciar les obres...
Tots hem fet molta feina fins arribar a aquest punt, fa trenta anys que la ciutat ho reclama, ho tenim acordat, s’ha fet tota la feina administrativa i tècnica del projecte, cal només posar la prioritat política, en aquests moments de recessió econòmica, perquè no sigui, el soterrament de les vies del tren a Sant Feliu un projecte que es retarda “sine die”.
Hem de continuar treballant fins a l’últim segon per a fer que el projecte del soterrament, que es el projecte de tota la ciutat, mantingui el calendari previst i no pateixi ni cap endarreriment ni cap ajornament. No es moment, com algú demanava, de plens extraordinaris o de mobilitzacions, no soc partidari de fer les coses així. Durant molts anys la impotència de l’ajuntament davant les negatives de les administracions va significar fer servir només la reivindicació pública, jo no hi crec. Confio en la negociació, en ser capaç de fer valdre els nostres arguments, i tenim molts, per aconseguir el que tots i totes desitgem: el soterrament de les vies.

Participació ciutadana

2010-06-19T17:06:00.015+02:00

En el programa d'ETV Llobregat Televisió, Panorama Municipal de Sant Feliu de Llobregat del mes de maig de 2010, l'alcalde opina al voltant de la participació ciutadana i dels processos de deliberació i decissió en els assumptes públics locals.

Explicació sobre el tram pendent de Laureà Miró

2010-06-14T19:08:00.015+02:00

En el programa d'ETV Llobregat Televisió, Panorama Municipal de Sant Feliu de Llobregat s'explica, arrel d'una pregunta d'un veí, la part pendent de remodelació de Laureà Miró, des de Correus fins a la Rambla. Aquest tram no es podrà rehabilitar com la resta de Laureà Miró fins que les obres de soterrament estiguin totalment executades i el tramvia s'hagi perllongat.

Más que un barrio.

2010-06-14T09:43:00.006+02:00

Este fin de semana, como ya es tradición desde hace algunos años, se han celebrado la Fiestas del Barrio de La Salut, organizadas por la Asociación de Vecinos. Un año más ha sido un éxito de participación y organización. Un amplio programa de actividades que comenzó el viernes a la tarde y se desarrolló hasta la noche del domingo, con la participación y colaboración de otras entidades. Ayer domingo a la tarde pasé un rato por allí. La Plaça de La Salut, centro neurálgico de este barrio, y cuna de muchas de las reivindicaciones ciudadanas de Sant Feliu, estaba en pleno apogeo. La remodelada zona de juegos infantiles a reventar (si ha soportado este pequeño vendaval infantil seguro que está bien hecha), los bancos sobre ocupados (bueno, esto es normal aunque no esten de fiesta), la plaza invadida de sillas que presenciaban las actuaciones que tenian lugar y los vecinos y vecinas disfrutando del barrio. Felicitar a la Asociación de vecinos y vecinas por su trabajo. El barrio de la Salut siempre ha sido más que un barrio. No es sólo un lugar delimitado geogràficamente que alberga unas 4.000 personas en una reducida porción de ciudad. Es el ejemplo de la evolución de Sant Feliu, una ciudad mayoritariamente de clase trabajadora, que quiso (y lo ha conseguido) mejorar, que ha enviado a sus hijos e hijas a la universidad que ellos no pudieron ir, que ha visto como sus reivindicaciones más básicas de primeros de los años ochenta hoy están ampliamente superadas y las exigencias vecinales son otras. Un barrio que ha visto como se ha modernizado, al igual que el conjunto de la ciudad, que es sinónimo de integración, como lo fue hace 50 años cuando acogió la primera oleada migratoria del sur de España. En la actualidad el barrio de La Salut és un barrio ordenado, con actividad comercial organizada alrededor de la asocíación de comerciantes, con un importante proyecto de mejora como es el que se deriva de la Ley de Barrios, que lo dotará de un equipamiento cívico que complementará la zona deportiva del Parc de Les Grases, junto al cual se trasladará y ampliara la guarderia Fabregas, que permitirá posteriormente rehabilitar el Colegio A. Gaudi. Todo esto tras haber invertido en la mejora de las calles del barrio en los últimos 4 años: Luis Rius, Picasso y Europa. Sólo queda iniciar la mejora de la fachada del barrio que da a la via del tren, cuyo soterramiento, finalmente completo, generará una gran espacio público, la superación de la barrera que ha significado el tren y la llegada del tranvia al barrio. Y todo eso gracias a la actitud y dedicación de los vecinos y de su Asociación. Felicitats La Salut!

Seguirem creient

2010-04-11T16:07:00.020+02:00

S'apropa final de la legislatura autonòmica. Probablement el novembre serà testimoni de les eleccions, el President ha dit que la seva voluntat es esgotar el mandat, i fins a llavors haurem de fer un esforç, des del PSC, d'informació i explicació de la feina feta, dels FETS, tal i com ens vàrem presentar a la ciutadania quan els hi demanàvem el vot.

La nostra ciutat ha estat testimoni directe de la molta feina del Govern de la Generalitat que encapçala el President Montilla. Han estat quatre anys, que han donat continuïtat a la feina del primer govern catalanista i de progrés que va presidir Pasqual Maragall, molt positius per a Sant Feliu. No voldria deixar-me cap qüestió, tot i que esmentaré les més notòries i que, diria, han superat greus mancances del passat, oblits o omissions voluntàries dels governs anteriors.

A més aquesta setmana hem pogut comprovar "in situ" dues accions del Govern de la Generalitat, del govern del President Montilla. El divendres passat tenia l'oportunitat de participar en la inauguració de l'ampliació de la EDAR de Sant Feliu pel que fa al tractament terciari de les aigües residuals. Pot semblar una cosa menor, però no ho és.

La política de l'aigua del Govern de la Generalitat ha canviat radicalment, segurament la sequera de fa dos anys ens va agafar una mica amb el peu canviat, però l'esforç d'aquest dos anys posteriors, per tal que no torni a succeir, demostra també la preocupació per abordar els problemes reals del país.

Però no hi cap mena de dubte que la major contribució que ha fet la Generalitat, en els darrers anys amb el PSC al govern, ha estat la presència i participació en els acords del soterrament, amb l'Estat. Sense la participació de la Generalitat avui no hi seriem en el punt que ens trobem del soterrament, a punt de licitar-se l'obra per part del Ministeri.

Però no tot ha estat grans actuacions. Hi ha hagut, com mai, una entesa amb els ajuntament, també amb les seves discrepàncies i discussions, com no pot ser de cap altre manera, que ha fet possible molts avanços en qüestions socials, sanitàries, en polítiques d'igualtat, en matèria esportiva, educativa, ...

Avui Sant Feliu pot mostrar una molt bona salut en quan a les necessitats educatives ( una bona xarxa 0-3 anys, municipal subvencionada com mai per la Generalitat - tot i que insuficient encara donat que és una competència autonòmica-, una bona situació pel que fa a la oferta de places 3-16, amb les escoles necessàries, algunes noves (Marti i Pol) altres reformades (Nadal, Monmany -aquesta amb inversió exclusiva de l'ajuntament-) i altres a punt de començar la seva millora (Pau Vila), i amb interessants projectes formatius com l'Aula Sant Feliu (amb unes noves instal·lacions per a la formació a les persones mes grans de 16 anys, d'inversió municipal) o la futura escola d'hoteleria i indústries alimentàries.

També el resultat del PIEC (Pla d'Instal·lacions Esportives de Catalunya) a Sant Feliu ha significat col·laboració econòmica per a la construcció del nou Complex de Piscines o el nou Pavelló de Les Grases.

Son moltes més, que temps tindré per anar explicant. El més important és que totes aquestes coses son les que han de fer a la ciutadania de Sant Feliu seguir creient en el nostre President, en el President Montilla, com la persona millor preparada per continuar fent que progressi Catalunya, i per a continuar treballant colze amb colze per fer que Sant Feliu també continuï progressant com ho està fent.

La ciutat es viva

2010-04-05T12:17:00.022+02:00

La darrera setmana de març ha estat molt intensa. Vaig tenir l’oportunitat d’inaugurar dissabte dia 27 una jornades organitzades pel Institut Català de la Dona sobre dones immigrades a la nostra ciutat. És un clar reconeixement a les polítiques d’igualtat i d’immigració que hem impulsat a Sant Feliu des de fa molt de temps.

Van assistir també la Presidenta del ICD, Marta Selva, i el secretari per la immigració del Govern de la Generalitat, Oriol Amorós.

El mateix dissabte 27 a la tarda, l’Associació d’Amics de les Roses, organitzava el segon dels actes de commemoració del 125è aniversari del naixement d’en Pere Dot, sublim creador de moltes roses, com diu la llegenda que hi ha a l’escultura de la Plaça que porta el seu nom.

Va ser un acte molt ciutadà, amb la descoberta d’una placa que va fer el seu net Pere Dot, a la mateixa plaça, la lectura de diversos poemes per part de nens i nenes , la plantada de quatre rosers “nevada”, creats per en Dot, la participació dels gegants de la ciutat i l’animació i xocolatada que ens va oferir Calaix de Sastre.
Des de l’ajuntament també contribuïm a aquesta celebració dedicant l’Exposició Nacional de Roses d’enguany a la figura d’En Pere Dot i els seu 125è aniversari.

Però el plat fort el vàrem tenir el dimecres dia 24, amb l’esperada inauguració de les noves instal·lacions de l’escola Tramontana. Va ser una acte sincer i emotiu, de felicitat de tota la gent (pares i mares, alumnes i professionals) que ha estat més de 30 anys en unes instal·lacions que ja fa molts anys que no reuneixen les condicions necessàries per desenvolupar tant important tasca pedagògica i social. Fa uns quatre anys vaig recollir la necessitat que em traslladaven famílies i professors de millorar les instal·lacions de l’escola. Els hi vaig prometre una escola nova, i ja la tenim. L’equip de govern municipal va prendre la decisió d’ubicar a les naus de Can Bertrand equipaments socials i educatius. Fa uns mesos inauguràvem el Taller Ocupacional Marquet Molins a una de les naus, amb una inversió de més d’un milió d’euros. Ara tenim la nova escola Tramontana, també amb una inversió que supera el milió d’euros i amb només una aportació de 30.000 euros de la Generalitat per pagar part del nou mobiliari. La inversió d'ambdues actuacions l’hem suportat des dels pressupostos municipals, deixant de fer altres coses i prioritzant aquestes. Vaig reivindicar la política en el meu parlament a la inauguració de l’escola, alguns diuen que la política es l’art de canviar les coses, i desprès de veure els nous equipaments de Can Bertrand, penso que si que ho és. La política, la decisió política del govern de la ciutat, ha fet canviar les coses per unes quantes les famílies i els seus fills i filles: Una nova escola Tramontana, el nou centre Ocupacional Marquet Molins.

Per acabar la setmana, tot i que d’això hem parlarem molt més, el ple de l’Ajuntament. Moltes coses i molt clarificadores de a on estem cadascú dels partits de la ciutat. Finançament del soterrament, el futur de la ciutat amb la definició de la nova centralitat, el resultat econòmic de l’any 2009, i altres temes no menors. Ara destacaré una: la moció presentada per ICV-EA i recolzada sorprenentment pel grup municipal d’ERC (ERC va manifestar en una reunió de totes les forces polítiques de la ciutat, la setmana anterior, que no s’havia de presentar) en la seva tàctica d’oposició a l’acord de finançament del soterrament signat fa quatre anys).

Sembla que ICV només te un interès, evitar que les obres del soterrament comencin aviat, potser perquè el Sr. San José pensa més en les properes eleccions municipals (maig de l’any vinent) que en la ciutat. De fet és l’únic que ha estat escollit ja candidat a alcalde pel seu partit i suposo que això l’obliga a moure’s en el tacticisme electoral. Plantejar que l’Estat i la Generalitat han de revisar l’acord de finançament es demanar tornar a obrir una negociació (sinó com es fa?) i això significa dilatar-lo en el temps. A més dir que s’ha de fer perquè hi ha un nou escenari (per aquesta regla de tres mai es faria res) és en aquest cas, fals. El pla de rodalies presentat per l’Estat no contempla soterraments de vies, sinó millores a la xarxa, com millores a les estacions, a les catenàries, als sistemes de comunicació, el desdoblament de línies amb via única o noves línies. Quedar clar que ICV i el Sr. San José només busca aturar el soterrament, plantejant demagògicament un nou possible finançament.

Las verdaderas diferencias

2010-02-28T11:34:00.004+01:00

Habitualmente nos encontramos con el debate político entre las diferentes opciones partidarias donde no sabemos distinguir entre unas y otras, fundamentalmente porque se enzarzan en discusiones llenas de reproches, de acusaciones de índole personal o absolutamente calculadas dentro del tacticismo electoral. Eso no sólo no ayuda a que los ciudadanos y ciudadanas tengas más elementos de decisión a la hora de escoger o valorar quien puede defender mejor sus derechos sino que contribuye al profundo desánimo y la tan de moda desafección política.
Pero, ¿qué es lo que realmente marca las diferencias entre unos y otros?. Sin duda, sus hechos. Ayer fue uno de esos días donde con mayor claridad los ciudadanos y ciudadanas pudieron observar esas grandes diferencias entre unos y otros. La inauguración oficial (lleva un mes funcionando) del nuevo Hospital del Baix Llobregat, en Sant Joan Despí, Moises Broggi, es un claro ejemplo.
A sus espaldas treinta años de reivindicación social, política y científica, y un longevo gobierno (en varias legislaturas) de CiU que fue incapaz, o no tenía mayor voluntad política de dotar a una comarca que les da la espalda (y con razón) electoralmente de los servicios más básicos y necesarios. Han sido los gobiernos encabezados por el PSC, primero con Pasqual Maragall y ahora con José Montilla, ambos con Marina Geli como Consellera de Salut, los que han impulsado, iniciado y, finalmente, inaugurado, este hospital. Como ayer explicaba la Consellera, es una actuación de las varias que en los últimos años se han llevado a cabo o se están llevando a cabo en el Baix Llobregat y en L’Hospitalet: el nuevo Hospital de Sant Boi, la reforma del Hospital de Viladecans, las mejoras de Bellvitge, elprevisto nuevo hospital de la Creu Roja d’Hospitalet, el nuevo hospital de Martorell… todos ellos programados dentro del Pla de Salut que el Govern de Maragall definió en sus primeros meses de mandato.
Hoy volvemos a la realidad, desgraciadamente más cotidiana. El debate hoy son más consultas soberanistas, sin duda lo que interesa a una parte cuantitativamente muy menor de la ciudadanía. Estoy absolutamente convencido que la inmensa mayoría de los miles de ciudadanos y ciudadanas que ayer visitaron el nuevo Hospital dentro de la jornada de puertas abiertas , en ningún momento sintieron la necesidad de la aspiración, legítima pero trasnochada, de la soberanía para ver como se ha dado un gran salto cualitativo en la atención sanitaria de más de 300.000 habitantes, entre ellos los ciudadanos y ciudadanas de Sant Feliu.
Esa es la verdadera diferencia entre unos, los que apoyan sin tapujos, aunque dejan que sean otros los que las impulsan, la reivindicación independentista, como ERC y Convergència ; y otros, el Govern de José Montilla, los que sin caer en estériles debates, trabajan a pesar de las dificultades y hacen realidad las verdaderas necesidades de los ciudadanos .

2010, un any decisiu per a la ciutat

2010-01-02T13:21:00.008+01:00

Pot semblar un tòpic dir que l'any que acabem d'estrenar serà decisiu per la ciutat. Potser ja ho hem dit altres vegades i segurament una mica de raó hi havia, ja que son moltes les coses que cada any ens poden semblar decisives. El recent inaugurant 2010 ho serà. A l'horitzó més immediat tenim el que sens dubte es la fita històrica, per reivindicada i desitjada, més anhelada: el soterrament de la via del tren.

L'any 2010 serà testimoni de l'inici de les obres desprès d'un procés de licitació i adjudicació de l'obra que s'ha de produir també durant aquest any. I no només estarem parlant que per fi una obra de millora de la ciutat comença, no. Començarà tota una transformació urbana d'una dimensió que mai hem viscut a la ciutat, concentrada en poc més de cinc anys. El que viurem ho viuen les ciutats en dècades. La desaparició de les vies donarà peu a l'aparició d'una nova centralitat urbana, moderna, ordenada, amb nou transport públic, amb nous equipaments i habitatge públic, amb una reformulació de la mobilitat de la ciutat i de la connectivitat entre els barris. Es potenciarà el comerç local, amb nous punts d'atracció econòmica i la xarxa d'equipaments públics, actuals i en projecte, es relacionaran entre ells amb visió global de ciutat.

El 2010 posarem les bases del que ha de ser l'horitzó de la ciutat: el Sant Feliu 2015.

Felicitats!

2009-11-21T13:31:00.007+01:00

Moltes felicitats als nens i les nenes de la nostra ciutat. Us han reconegut la vostra feina i us acaben de premiar des de l’Observatori dels Drets dels Infants, per la Conselleria d’Acció Social i Ciutadana de la Generalitat de Catalunya. El Consell d’Infants de Sant Feliu, que es va crear a l’any 1997, continua sent una referència per les polítiques d’infància d’arreu. El dijous es va renovar parcialment la seva composició, com cada any, i uns quants nens i nenes van cedir el seu lloc a unes altres nenes i nens que s’incorporen de nou. L’acte com sempre està ple d’emoció i nerviosisme dels nens i nenes, dels seus familiars... Es fan moltes fotos, ells i elles presenten els treballs que han fet el darrer any, donen la benvinguda als nous i acomiaden als que marxen, però que molt segueixen vinculats com a col•laboradors.
L’ajuntament els hi fem un encàrrec. Acostuma a ser molt vinculat al desenvolupament de la ciutat des de la perspectiva més urbanística; participar en la remodelació d’una plaça o carrer, ajudar a identificar i definir itineraris escolars, aportar la seva reflexió a la necessària millora de les zones de jocs dels parcs infantils, ... però aquesta vegada he preferit que no sigui així. Crec que la construcció de la ciutat te, bàsicament, dos potes: una aquesta transformació de la seva fisonomia, a través de l’actuació urbanística, però una altre correspon a la ciutadania i la seva actuació. I per aquí els hi hem demanat que ens ajudin a definir i traslladar als infants els hàbits i els valors; hàbits saludables per millorar el seu desenvolupament com a persones adultes, i valors com a eina fonamental per millorar la societat. Felicitats nens i nenes!

Molt més que la millora d'un carrer

2009-11-13T18:49:00.016+01:00

Aquest matí hem fet una petita passejada per l'últim tram de Laureà Miró que hem arranjat (ja nomès queda la part final que està lligada a les obres del tren). Ja hem acabat les obres, tot i que no ho sembli, abans del que estava previst!

Però no és això el que vull destacar. Avui hem vist com l'acció de govern -que és prendre decisions del que s'ha de fer, prioritzant les necessitats i gestionant els recursos públics- fa avançar la ciutat seguint la ruta planificada a primers del mandat amb l’aprovació del nostre Pla d'Actuació. La reforma de la antiga carretera nacional, la carretera Laureà Miró, es va iniciar el mandat passat quan varem decidir que calia actuar sobre aquesta important i cèntrica via de la nostra ciutat, no nomes per arranjar-la, per modernitzar-la, sinó també per convertir-la en el principal eix comercial de la ciutat, desprès de molts anys de contemplar-la com un carrer que s'anava morint, amb un pobre enllumenat, grisa dels molts cotxes que hi passaven, amb voreres massa estretes per passejar... Alguns, amb molta responsabilitat durant molt de temps diuen com a excusa per permetre aquesta situació que abans no es podia fer res perquè la carretera no era de l'ajuntament, però això ja vaig explicar-lo quan varem arranjar la primera fase en una altra entrada en aquest bloc.

El que avui hem vist es molt més que la millora del carrer. És una aposta de màxima confiança en el nostre comerç i en els nostres comerciants. Avui m'he sentit orgullós de la demostració d'il•lusió que transmetien els comerciants que ens acompanyaven a la passejada (la Margarita Guash i altres membres de l'associació de comerciants Sant Feliu Centre) i els que estaven a les seves botigues (algunes fins i tot en obres per posar-se a l'alçada de les circumstàncies). Estaven contents, per la finalització de les obres, perquè s'han fet abans de la propera campanya de Nadal, però també perquè veuen una oportunitat per fer revifar els seus negocis en un moment força complicat.

Però a més la remodelació de Laureà Míró és més coses. És la connexió a una nova zona de ciutat que també s'està acabant de configurar, com és Can Bertrand, que incorpora moltes i interessant cosses: nous equipaments (el proper dia 3 inaugurem un d'ells, el nou Centre Ocupacional Marquet Molins i poc desprès la nova escola d'educació especial Tramontana) , un aparcament públic soterrat, noves zones verdes i la connexió de Laureà Miró amb El Pla, amb la prolongació d'Anselm Clavé. Moltes coses i molt importants. És anar preparant la ciutat per abordar en les millors condicions el soterrament del via del tren ja l'any vinent. Això es la demostració de com es planifica una ciutat i com s'executa aquesta planificació. I a sobre hem tingut l'ajuda del Govern de l'Estat amb els fons estatals d'inversió que ens ha permet avançar el calendari previst. En fi, un dia de festa i de molt d'orgull de la nostra ciutat.

Millor preparats

2009-11-05T21:04:00.005+01:00

Dimarts passat es va constituir formalment INNOBAIX, l'agencia d'innovació del Baix Llobregat. El seu objectiu és liderar la transformació de la comarca i el seu model productiu a partir de programes i actuacions que incorporin valors relacionats amb la cultura de la innovació, el coneixement, la formació professionalitzadora i el foment de l’esperit emprenedor. Crec que és just apludir aquesta iniciativa a la nostra comarca que ja ha començat a sumar esforços entre el sectro productiu, l'acadèmic i l'institucional (també el nostre ajuntament està present). Que ningú esperi resultats demà, però el més important és que s'està treballant pel futur de la nostra comarca, per tal que tots estiguem millor preparats per superar les situacions de dificultat econòmica, en un món molt competitiu i una economia absolutament globalitzada. Més i millor formació dels treballadors i treballadores i una major competitivitat del sector productiu, amb recerca i innovació son les fórmules per afrontar amb garanties el futur.

Els impostos municipals baixaran a Sant Feliu per a moltes families el 2010

2009-11-02T19:21:00.008+01:00

El passat dimarts es va aprovar en el ple de l'ajuntament les ordenances fiscals i preus públics per l'any 2010. La principal novetat és l'important increment dels ajuts i les bonificacions per a moltes famílies. En concret les famílies nombroses i monoparentals tindran una bonificació de l'IBI de fins a 120 euros i una exempció de la taxa de residus. També pel que fa a les famílies en situació de dificultat econòmica i famílies amb un o més aturats s'ha incrementat el mínim d’ingressos que s'ha d'acreditar per poder demanar una ajuda per fer front igualment al pagament de l'IBI i de la taxa de residus, aconseguint d'aquesta manera que moltes més famílies de la ciutat, però específicament, les que més estan patint les dificultats econòmiques derivades de la situació de crisi es puguin beneficiar d'aquestes ajudes. A més el conjunt de la població veurà com l'ajuntament rebaixa un 2% el coeficient que s'aplica sobre els valors cadastrals, i que determina l'import del rebut de l'IBI, per tal de corregir en part el increment dels valors fruit de la revisió cadastral de 2005 i l'actualització dels mateixos que fa la llei de pressupostos generals de l'Estat. També es manté la possibilitat de fraccionar en quatre el pagament de l'IBI tal i com es va fer l'any passat. Pel que fa a la resta d'impostos no puja l'impost de vehicles i es modifiquen a la baixa algunes taxes referides a l'activitat econòmica, com la rebaixa del 1o% de l'impost d'activitat per comerços de fins a 12o metros quadrats, o la rebaixa de la taxa de les parades del mercat, per posar algun exemple. Amb aquesta modificació de les ordenances fiscals per l'any 2010 tornem a posar l'accent en les famílies més necessitades, per sort no tothom està patint la crisi per igual. Així també en la configuració del pressupost municipal apostarem per les partides de caràcter social, de generació d'ocupació i formació.

Sant Feliu referent en polítiques d'igualtat

2009-10-29T17:31:00.009+01:00

Aquest matí ens ha vistat la ministra Bibiana Aido i la Consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila. El motiu ha estat conèixer el Centre Integral Especialitzat i l'espai de dones Neus Miró, que tenim a la ciutat. Aquest centre es va posar en funcionament fa tres anys, era el segon que es posava en marxa en Catalunya, després del de Salt (Girona). Avui s'ha destacat la llarga tradició en polítiques d'igualtat de la ciutat impulsades des de l'ajuntament, fet aquest que va ser decisiu per la Conselleria a l'hora de decidir la ubicació d'aquest servei supralocal, i la magnifica col·laboració entre ambdues admnistracions a l'hora de desenvolupar les accions adreçades a les dones víctima de violència.

Confiança

2009-10-29T09:49:00.005+01:00

Els darrers dies la seqüència de noticies de casos de presumpta corrupció ha sacsejat la vida pública i l'opinió de la ciutadania. L'última d'aquestes noticies aparegudes afecta de ple a la política municipal. Crec, amb sinceritat, que ara més que mai cal reafirmar l’honestedat de la immensa majoria dels homes i dones que dediquem moltes hores a treballar per la millora dels nostres pobles i ciutats. És evident que la corrupció, la falta de valors, no entén d'ideologia. En totes les famílies hi han ovelles negres, però un sistema que funciona, i el nostre funciona, confia en els mecanismes dels que ens hem dotat per evitar o sancionar aquestes conductes. Això és el que està fent la justícia i això és el que cal fer i facilitar. Mai acabes de conèixer a les persones i sempre et poden acabar de sorprendre les seves conductes, però per sobre de les persones, els càrrecs i responsabilitats que ostentem està la ciutadania que ens ha escollit i la confiança que han dipositat en nosaltres per estar al capdavant de les institucions. No és un bon moment per moltes famílies a les qui la crisi econòmica està colpejant, i per tant es terreny abonat per alguns per sortir a qüestionar-ho tot, la política, el polítics, els partits, ... tot amb la cantarella "son tots iguals". Doncs no, no hi puc deixar de dir que no, tot i que molts que criden això tenen la meva comprensió per la indignació que significa llegir i veure les noticies, però no aquells que tornen a aprofitar per, amagant-se de la seva falta d'arguments, acusar i embrutar tot i a tots.
Cal reforçar i reafirmar la confiança en el nostre sistema, les nostres institucions i en els milers i milers d'homes i dones que ens dediquem, des dels nostres càrrecs electes, a treballar per la millora de les nostres ciutats.

Comença la festa, gaudiu-la!

2009-10-09T17:18:00.008+02:00

D'aqui una estona comença la festa, la Festa de Tardor, amb la concentració de les colles, la presentació de la col·lecció de les figures de les colles en miniatura, l'atorgament del Mocador d'Honor i el Seguici. Com cada any tenim per davant uns dies de molta gresca, moltes activitats i, sobre, tot molta participació de la gent que gaudeix de la festa i de les entitats que l'organitzen i la fan possible. No es moment per polemitzar políticament, tot i que hi ha qui ho necessita -aixecar la polèmica per qualsevol cosa- son els que entenen la tasca d'oposició com una feina d'enderroc; marxi que em posaré jo! diuen a cada moment. Enguany destinem menys diners a la festa que altres anys, no només perquè tenim menys diners, que també, sinó perquè hem incrementat molt els recursos per atendre a les famílies amb necessitats, que malauradament s'han multiplicat. Més de 1000 nous aturats a la ciutat el darrer any, més demandes de beques pels menjadors escolars, pels llibres de text, peticions de feina, ajudes per pagar el pis, es la realitat quotidiana dels darrers mesos. Davant d'això hem prioritzat les necessitats socials a les activitats lúdiques. Clar que es pot tenir una altre visió de com fer les coses però sembla molt preocupant que qui vol ser alcalde, el sr. Jordi San José ja ha estat escollit pel seu partit, només faci demagògia i cap proposta. Ara lamenta la supressió del concert de festa (que ha estat substituït per l'actuació de dos grups, un d'ells locals) quan ha estat l'actual govern qui varem fer que el concert fos gratuït per tothom i no de pagament com feia ell quan governava (perquè el sr. Sant José ja ens ha demostrat el que sap fer, o millor dit, tot el que no sabia fer, ja que ha estat regidor de govern molts anys: educació, hisenda, urbanisme... ja anirem explicant la seva capacitat). Fa encara més demagògia quan diu que contractem a dit una periodista per 50.000 euros, i no diu que aquesta, la cap de comunicació contractada per acord de ple no a dit, assumeix funcions de l'anterior responsable del gabinet d'alcaldia que ja no està a l'ajuntament (si fa els números cosa que dubto que sàpiga fer, veurà qui ha hagut estalvi), però es que jo li demanaria que expliqui com era l'estructura de comunicació i de l'alcaldia quan ell i ICV governava i era regidor de personal de l'Ajuntament. En fi temps tindrem d'anar explicant com son les coses, ara marxo a gaudir de la festa, perquè el més important no és si a l'acabament de la bicicletada hi ha pa i embotit o aigua i fruita, el més importat es que la festa està aquí, molta gent ha pencat i pencarà molt aquests dies per l'orgull que tenen de fer que la seva ciutat surti al carrer i es diverteixi. Bones festes a tothom!

Tranquilitat i normalitat a la tornada al "cole"

2009-09-15T01:30:00.014+02:00

Ahir ja, dilluns 14, la normalitat ha estat la protagonista en la tornada al "cole" dels més de sis mil nens i nenes de la ciutat. Totes les escoles, públiques i concertades, així com els dos instituts publics de secundària, han començat el curs tal i com estava previst. Sant Feliu va tenir un procès de preinscripció sense problemes, ofertant les places necessàries per cobrir les necessitats de les families. Des de fa uns anys l'Ajuntament ha intentat planificar amb suficient antelació les necessitats escolars i exigir de l'administració autonómica, del departament d'ensenyament de a Generalitat la correcta dotació dels recursos educatius. S'avançat molt en la corresponsabilitat i cooperació institucional.La taula mixta de planificació, l'oficina municipal d'escolarització, els plans d'entorn o el pla de l'esport a l'escola son magnífiques mostres d'aquesta intensa relació interadministrativa i de governs, entre el govern de la Generalitat i el Govern municipal. Ja durant el curs passat vam treballar conjuntament una nova planificació escolar a la ciutat, una modificació del mapa escolar, apostant clarament per una educació de més qualitat, més orientada a les necessitats de la població i possant l'accent en la formació integral, no només en l'etaa obligatoria sinò pensant en la ciutat com a ciutat educadora, formadora, durant tota l'etapa de la vida d'una persona. No va ser fàcil perquè sempre hi han resistències als canvis però estic convençut que el nou mapa millora ampliament l'anterior. És més, l'ajuntament ha demostrat un grau d'implicació en la formació i l'educació que va molt més enllà de la simple reivindicació, necessària però moltes vegades insuficient i en la que estaven instal·lats governs anteriors. Ho demostra la inversió que fa l'ajuntament sense l'obligació competencial, en concret la reforma integral de l'escola Monmany (mes d'un millió d'euros) que la Generalitat no contemplava més enllà de la reforma de la planta baixa. O la millora de l'escola d'educació Tramontana, amb un component social important, o el impuls del projecte Aula Sant Feliu, un centre integral de formació, amb formació ocupacional, continua i permanent i el projecte d'escola d'Hoteleria. Tot i així resten pendents algunes coses: la reforma de l'escola Pau Vila, amb projecte però sense data, i la reordenació de patis de les escoles Monmany i Pau Vila i la reforma de l'escola Gaudi, previ trasllat i ampliació de l'escola bressol, que ja estem projectant. Aquestes seren les properes fites.

Sant Feliu una ciutat social i de benestar

2009-09-09T11:43:00.004+02:00

Ahir es va fer la signatura de l'acord de cessió d'una de les naus de Can Bertrand a l'Associació Catalana d'Ajuda Mutua per la creació d'un taller ocupacional per a persones amb discapacitat psíquica. Es el darrer tràmit abans de la posta en marxa d'aquest equipament, previst pel proper novembre. No és un fet qualsevol, no es la creació d'un nou equipament o servei, es la constatació d'una ferma voluntat política. Ja fa uns anys em vaig comprometre públicament (va ser a una festa anual de l'associació Asprodis a la plaça Francesc Macià) a la creació d'un taller ocupacional a la ciutat, tal i com ells reivindicaven des de fa molt de temps. Quatre anys desprès Sant Feliu tindrà un dels millors centres ocupacionals per a persones discapacitades de Catalunya, sens dubte. Però no és només aquest fet el que em porta a afirmar que la nostra ciutat es una ciutat amb vocació social i de benestar. Afavorir els col•lectius amb més problemes està sent el nostre cavall de batalla diari. Els discapacitats per sobre de tot com ho demostra aquest taller ocupacional, la residència a Mas Lluí, els pisos adaptats previstos dintre de l'actuació de la Llei de Barris, la reforma de la Escola Taller Sant Miquel que es durà a terme l'any vinent, entre altres. Moltes vegades el ciutadà et demana que allò que es veu (el manteniment de la ciutat) sigui millor, però son molts pocs que destaquen allò que no es veu o que simplement no es vol veure, com la realitat de moltes persones amb discapacitat.

Comença un nou curs

2009-08-29T11:53:00.023+02:00

Acaba l'agost i amb ell, per a molta gent, les vacances o, si més no, estar molt més relaxat (tot i estar treballant) del que és habitual durant la resta de l'any. La setmana vinent comença el nou curs amb reptes importants per a tots i totes. Superar la difícil situació econòmic que estem vivint i les conseqüències en moltes famílies. Haurem d'abordar l'elaboració dels pressupostos municipals per l'any 2010 i, també, les ordenances fiscals, es a dir els impostos i taxes que s'aplicaran a la ciutat l'any vinent, que han de tenir el difícil equilibri entre les necessitat financeres per abordar amb garanties la prestació dels serveis i el manteniment d'una pressió fiscals sobre la ciutadania que estigui atenta a les dificultats econòmiques d'algunes famílies, amb més bonificacions i exempcions. Per una altre banda també estar atents a l'evolució a la tardor i l'hivern de la grip A, amb mesura i sense alarmisme, col•laborant amb les autoritats sanitàries i seguint les disposicions i protocols que s'estableixin. A banda de aquestes situacions conjunturals, a l’horitzó tenim més a prop que mai l'inici de les obres del soterrament. També destacar que aquest darrer trimestre veurem la finalització de les moltes obres de millora i de nous equipaments que aquest any 2009 hem tingut: Laureà Miró convertida totalment en un gran boulevard comerial, les naus de Can Bertarnd en magnifics equipaments per a persones amb discapacitat, com la nova escola Tramontana i el nou taller ocupacional, la millora de totes les zones de joc infantil, els molts carrers que han millorat la seva imatge, el nou pabelló esportiu de La Salut-Les Grases, ..... En definitiva molta feina per davant per a que la ciutat continui millorant

Compromisos fets realitat.

2007-12-28T19:34:00.003+01:00

2008, any de reptes.

2007-12-28T15:46:00.001+01:00

Potser he tornat a animar-me a escriure al meu bloc (o potser és que vull dir tantes coses que no haig de dir ) i per això estic aquí, de vacances, tot i que les vacances en el meu cas, sinó surto fora de la ciutat, son relatives... aquest matí he sortit una estona a fer un tomb amb el meu fill i en un moment tenia tres persones al meu voltant amb demandes tant diverses com uns bancs d'una plaça que estaven trencats, la mare d'una persona amb discapacitat que s'interessava pel sorteig dels pisos de protecció oficial i una veïna de Laureà Miró que li molesta les bandes sonores de la carretera, i jo amb un ull posat en Joan (el meu fill de dos anys) que corria per la plaça (vacances?). Però tot i això tinc que reconèixer que aquests son els moments més interessants de la feina / dedicació pública, quan pots sentir la utilitat del càrrec, quan els problemes o demandes tenen ulls i cara i per tant les solucions també. Ara estem en un moment interessant, políticament parlant. De fet sempre que s'acosten eleccions son moments interessants, també per a la ciutadania. Arriba el moment que dona sentit al nostre sistema democràtic, els ciutadans i ciutadanes agafen la paraula i decideixen, trien, valoren i voten. Cadascú de nosaltres tindrem l'oportunitat de, amb el nostre vot, determinar les responsabilitats de tot allò que realment ens ha preocupat durant els darrers mesos, més enllà del que ens han volgut fer creure mitjans de comunicació, tertúlies i tertulians de tot tipus i condició i fins i tot partits polítics que ara no governen però que han tingut molts anys de govern i per tant molta responsabilitat.
Però aquests dies també son de balanç, s'acosta el final d'aquest any i comença un de nou. L'any 2007 ha estat també any electoral, d'eleccions municipals. A la nostra ciutat es va confirmar el final de cicle de la formació política que havia governant des de 1979 fins al 2003 i que havia guanyat totes les eleccions fins al 2007, tot i que va obtenir un bon resultat. El final de cicle d'ICV com a força hegemònica (tot i la legítima aspiració de tornar a ser alternativa) a Sant Feliu ha tingut l'episodi final de la dimissió del seu últim cap de llista com a regidor, tancant també una etapa personal a la política municipal des de 1979. Ara amb la perspectiva futura dels propers 8 o 9 anys per la nostra ciutat s'obren grans oportunitats de transformació que necessiten de lideratge polític i cívic fort, de consens i de cohesió, que no vol dir que no pugui haver-hi discrepància. El PSC, com a força majoritària del govern municipal, i com a partit més representatiu a la majoria d'eleccions, te una doble obligació, liderar aquest futur apassionant de la ciutat, de transformació urbanística (amb el soterrament, la llei de barris a Can Calders i La Salut, els nous sectors de Can Bertrand i Hoestch, la millora del transport públic amb la definició de la prolongació de la L3 de metro fins al centre de la ciutat... ) amb el necessari desenvolupament social i econòmic d'una ciutat que es situarà a prop dels 50.000 habitants, dintre de la primera corona metropolitana, i que és capital de la comarca motor del desenvolupament del país. Tot un repte que no es pot abordar a mitges tintes, que no es pot conduir sense il·lusió, que no es pot dirigir sense el suport i la col·laboració de molta més gent, propis i aliens.

L'any 2008 per a Sant Feliu es l'any possiblement més important de la seva història recent i en aquest sentit el PAM -Pla d'Actuació del Mandat- (amb una previsió d'inversió municipal de més de 30 milions d'euros, més les inversions d'altres administracions i la concertació amb la inversió privada) ha de recollir la necessària continuïtat del projecte engegat amb la incorporació de les línies estratègiques de futur pensant en la ciutat de la propera dècada. Durant les primeres setmanes de l'any vinent tothom tindrà l'oportunitat d'aportar la seva idea o proposta, que serà valorada per incloure-la en el document definitiu de PAM.

Serà tant apassionant el repte, és tant important per la ciutat el que ha de passar, que el de menys es qui ho farà, ho farem entre tots i totes o no ho farem. Per tant continueu descansant, i molt bon any .

El club d'escacs de La Unió Coral

2007-12-18T01:26:00.000+01:00

Hacía varios meses que no escribía en el blog. Lo tenía olvidado, de hecho hasta me ha sorprendido recordar la clave (lo que quiere decir que soy muy previsible). Ha pasado mucho tiempo desde la última entrada y han pasado muchas cosas, por lo que es inútil refererirse, aunque intentase hacer una síntesis de todo ello, así que simplemente comentaré lo que me ha motivado a desempolvar el blog.

Ha sido otro blog. Hoy he recibido un correo electrónico invitándome a ver una nueva página web que ha creado una entidad de la ciudad. De hecho ya la había visto puesto que sigo, aunque a distancia, la actualidad de esa entidad, que no es otra que el Club d'Escacs La Unió Coral, a la cual pertenezco hace muchos años y donde sigo, cada vez menos eso es cierto, practicando una de mis mayores aficiones, el ajedrez.

Pero a pesar que ya la había visto, he creido oportuno hacer referencia a ella, dado que creo representa el esfuerzo de un nuevo grupo de jugadores que recientemente se ha hecho cargo del club, con alguna decisión polémica que no comparto, como muy bien sabe el actual presidente, pero que hay que reconocer con mucha ilusión y ganas de trabajar por volver a situar a la entidad en los lugares que históricamente ha ocupado, y eso es lo realmente loable. Por eso es por lo que creo que modestamente he de contribuir a dar difusión de su trabajo y que mejor manera que utilizar esta ventana al mundo, aunque ahora hacía mucho tiempo que no se abría.

La campanya ha arrivat al seu final

2007-05-25T16:42:00.000+02:00

Porto temps sense dedicar-li uns minuts al meu bloc. Paradoxalment ja que crec que he posat en el centre de la meva acció política l'ús de les noves tecnologies com a una eina de comunicació i participació amb els ciutadans i ciutadanes, que s'ha d'explotar molt més. Ara quan la campanya s'esgota i només ens queda l'acte final, que en el nostre cas el fem a la Plaça de La Salut (potser un tòpic dels socialistes de Sant Feliu tancar les campanyes als barris, però aquesta vegada ha estat per que ICV va sol·licitar també la Plaça de la Vila per avui i la Junta Electoral va determinar que eren ells a qui els corresponia com a força més votada), aprofito per fer aquest comentari del desenvolupament de la campanya des de la meva particular visió.

Ha estat una campanya atípica, segurament degut al clima viscut durant els quatre anys de legislatura que ha fet que, “de facto”, estiguéssim tots en campanya permanent. Uns mantenint la tensió des del mateix ple d’investidura, ara fa quatre anys (com ha passat el temps), fins a l’últim segon de mandat cosa que, sense compartir ni molt menys l’estil d’oposició, se’ls hi ha de reconèixer mèrit, ja que suposo que la seva estratègia passava per mantenir tensionada a la seva gent per evitar la desmobilització del vot desprès de tota una legislatura a l’oposició. Altres amb un nivell d’exigència en la gestió des del primer ple més pròpia dels últims mesos de legislatura, crec igualment fruit de la “novetat” de governar, de les moltes ganes de fer moltes coses, fins i tot de demostrar allò que dèiem fa quatre anys, que Sant Feliu necessitava un canvi. En definitiva tots buscant el nostre espai i mirant de reafirmar-lo en aquests darrers quatre anys.

El clima general no ajuda gaire. Percebo la gent cansada d’una dinàmica política de confrontació a nivell de l’estat, permanentment present en els mitjans de comunicació, d’un període polític en Catalunya en el que no s’ha pogut veure els avenços socials promoguts pel Govern Maragall per la constat presència de debats sense interès per la majoria de la ciutadania (el nou Estatut, les seleccions esportives catalanes, ...) farcits a més a més de totes les contradiccions i disputes possibles dintre del govern que el va abocar al seu trencament, i per l’acumulació de convocatòries electorals en els darrers mesos més aquesta sensació permanent de primàries de les properes generals.

Amb aquest escenari hem intentat arribar a la gent amb el nostre missatge: “la ciutat ha iniciat una gran transformació i ha de continuar en els propers quatre anys”. Son molts els ciutadans i ciutadanes que ens reconeixen aquest canvi que es percep a la ciutat. Penso que hem encertat a l’hora de prioritzar actuacions (Laureà Miró, piscines, Pl. Falguera, ...) i també en la planificació de les actuacions que es duran a terme en els propers quatre anys hagi qui hagi al govern perquè ja estan en marxa (aparcaments, habitatge de promoció pública, equipaments escolars i esportius, Llei de Barris, i un llarg etcètera).

Ara ens toca anar a votar diumenge, quants més hi vagin millor (votin a qui votin) ja que així legitimaran més el resultat. Desprès, dilluns o dimarts, a començar a parlar de veritat entre les forces polítiques en funció de l’aritmètica ( o no). Els últims dies alguns ja parlen de pactes, de possibles pactes o, fins i tot el volen signar, i no parlo del que jo he manifestat des del començament, la continuïtat de l’actual govern, que és la primera opció del PSC, sinó d’altres combinacions que han anat sortint ...

Personalment acabo la legislatura molt content de la feina feta i de la resposta de la ciutadania, decebut amb alguna actitud individual parapetada al darrera del nom i la representativitat d’algunes entitats, i distanciat d’alguna formació política ja que no hem sabut (ni jo, ni nosaltres però sobre tot ni ells) superar uns la meva legítima elecció com alcalde (fins i tot fa uns dies Joan Saura la considerava contra natura -ai! que feble és la memòria, Molins, Esparreguera, Cerdanyola, ...-) i els altres l’actitud d’aquests en el ple d’investidura i durant tota la legislatura.

Un balanç, en tot cas, positiu.

Caminar al límit del precipici

2007-03-13T00:24:00.001+01:00

La legítima tasca d'oposició a vegades provoca situacions, si més no, curioses. Darrerament hem vist pels carrers, millor dit a les parets (cosa que contribueix a la brutícia de la ciutat i per tant cal ser tots més conscients i no enganxar cartells a qualsevol lloc i limitar-se als punts de lliure expressió) uns cartells de la principal formació política de l'oposició lamentant-se de la pèrdua d'oportunitats en la transformació de Laureà Miró. Més enllà de contestar aquests cartells, cosa que es tan senzilla com dir que es soterren els cables de telefonia, s'eliminen els pals de fusta que els suporten, s'eliminen les "palomilles" dels cables elèctrics, s'eliminen els cables aeris que creuen la carretera de banda a banda i es grapen per les façanes els cables elèctrics trenats, cosa que va ser explicada en les diferents reunions de la comissió de seguiment alhora que s'explicaven els motius pels qual tècnicament no ha estat possible soterrar també els cables elèctrics, no deixa de ser com a mínim incoherent que es lamentin de la pèrdua d'oportunitats per no soterrar tots els cables, per una qüestió estètica, i a la vegada plantejar el pas del tramvia, amb les seus cables i catenàries. La veritable pèrdua d'oportunitats en la transformació de la carretera ha estat no fer-la abans. Es pot argumentar que fins l'any 2002 no s'havia traspassat per part del govern central la titularitat de la carretera al municipi, cosa que es certa, però també ho és que altres municipis com Sant Andreu de la Barca o Pallejà ho van aconseguir abans. O llavors si s'argumenta això han explicar perquè l'any 1998, ICV es va omplir la boca en la setmana de la mobilitat del moment (o dia sense cotxes) ensenyant l'avantprojecte, posant algunes jardineres a la carretera i deixant aparcar durant un dia, per desprès oblidar-se durant cinc anys. Ha estat aquest govern el que ha sabut prioritzar aquesta actuació com una de les més importants del mandat, fer el projecte que tocava, sense tramvia i amb clara vocació comercial i executar-la, en una primera fase que tindrà continuïtat aquesta tardor amb el tram fins al carrer Hospitalet. Això es coherència i no la trista (tot i que legítima) reivindicació que denota desinformació i demagògia, una cosa malauradament massa habitual en l'oposició d'ICV. Això no és estar al peu del carrer, això es caminar al límit del precipici.

Una feina apassionant

2007-02-22T01:44:00.000+01:00

Ja està plenament a l'ambient, les propores eleccions municipals són a la cantonada, de fet estem només a 94 dies de la data: 27 de maig de 2007. Les diferents formacions polítiques ens esforçarem a explicar aquests últims 4 anys. Tot el que hem fet, direm els que hem governant, o que malamanet que ho hem fet, si ho diuen els que estan a l'oposició. Semblen així de fàcil les regles del joc, però evidentment no hauria de ser així. Els que governem reconeixerem errors, han hagut i de fet ja ho hem manifestat més d'una vegada, tot i que crec sincerament que no han estat tants. Els que son a l'oposició, especialment uns, no reconeixeran cap encert, de fet no ho han fet en quatre anys. Penso que els ciutadans i ciutadanes no esperen res de tot això, esperen saber quines propostes tenim, que pensem fer per la ciutat, més enllà de fer valoracions subjectives i partidistes de coses evidents i tangibles, la majoria, que els propis ciutadans veuen, coneixen i valoren, sense necessitat que cap de nosaltres expliqui la pel·licula a la seva manera. Hem d'informar, necessàriament, per responsabilitat i per pedagogia política, la ciutadania ha de tenir la informació del que s'ha fet, de com i en que s'han gastat els diners públics, però la valoració la faran ells, per molt que algú s'entesti "machaconamente" en fer creure que la seva opinió "personal" es l'única realitat.
El govern municipal governa i governarà fins que deixi de ser-ho. Serem, com no s'ha estat mai en aquesta ciutat, rigurosos amb la llei electoral i no es publicitarà cap actuació dintre del període electoral (que recordo comença en el moment que es convoquin les eleccions) pero també serem rigurosos amb la responsabilitat que tenim i continuarem desenvolupant el pla d'actuació fins el últim dia.
Seguirem treballant com ho hem fet fins ara, dedicant moltes hores i esforços, amb l'objectiu permanentment a l'horitzó: la millora de la nostra ciutat i la millora de la calitat de vida dels ciutadans i ciutadanes. De cap altre manera hauria estat possible tot el que s'avançat.

Quatre anys desprès aquest govern deixarà el seu balanç: signatura de l'acord de finançament pel soterrament, l'arribada del tramvia a la ciutat, l'acord amb la Generalitat per dues línies de metro, el projecte de la Llei de Barris per La Salut i Can Calders, la construcció del complex de piscines, la remodelació de l'escola Nadal, el CEIP Martí i Pol, l'escola bressol La Ginesta, la primera fase de la transformació de Laurea Miró, la vianització de Luis Rius, l'arranjament de la Plaça Falguera, la recuperació per la ciutat de la Sala Iberia i dels Cinemes Guinart, el inici de la construcció de 270 pisos de promoció pública, dels qual ja s'han adjudicat 104 i la resta estan en període de sol·licitut, l'adjudicació de la construcció de dos aparcaments públics subterranis, la ampliació i urbanització de l'aparcament de la Salut, la millora dels camps de futbol amb la instal·lació de gespa artificial, els acords i els projectes dels nou arxiu, jutjats i comissaria de mossos d'esquadra, el centre integral d'atenció a la dona víctima de violència, ... i moltes més coses.

Tinc que reconèixer que fins i tot a mi em sorpren positivament tot el que s'ha fet quan més fredament faig balanç de memòria, com ara. Però tot això ho explicarem, donarem la informació, i la ciutadania farà els seus judicis.
Han estat quatre anys complicats, amb molt de soroll de fons, però intensos i extraordinàriament apassionants per tots i totes els que hem tingut les responsabilitats de fer tot això i molt més.

Un nou repte amb renovada il·lusió

2007-01-24T10:43:00.000+01:00

Divendres passat els companys i companyes del PSC de la nostra ciutat van escollir-me per encapçalar la candidatura socialista a les properes eleccions municipals de maig vinent. Ho van fer de manera unànime, sense cap vot contrari. Tinc que reconèixer que em vaig sentir, fins i tot, una mica sorprès.

Jo, com ningú, se el que hem treballat i el molt que tots ens hem esforçat per tirar endavant el projecte de transformació de la ciutat que varem iniciar el juny de 2003, però també soc conscient que no tot han estat encerts i, per tant, sempre hi ha algú (fins i tot amics) que poden no estar d’acord amb els resultats de la nostra feina. Per això que entre més de cent persones, militants i simpatitzants del PSC de Sant Feliu, cap considerés que no era la persona adient, em fa sentir-me orgullós i, lògicament, em dona forces extres per continuar la tasca iniciada.

Vaig acceptar l’encàrrec amb una intervenció que va voler deixar constància de l’esforç col·lectiu que ens suposarà el repte de les properes eleccions municipals així com la necessària col·laboració de totes i tots en un projecte que no és personal sinó de tothom.

Crec que els reptes de futur de la nostra ciutat necessiten, com mai, de lideratges socials i polítics sòlids, i ara com mai, som els socialistes a Sant Feliu, després de demostrar la nostra capacitat de govern, amb els encerts i els errors; de demostrar l’ambició per la ciutat que hem posat en totes i cadascuna de les actuacions d’aquests quatre anys, els que estem en millors condicions per abordar-los amb èxit.

Lo realmente importante

2006-12-05T19:29:00.000+01:00

Han pasado algunos días desde la investidura de José Montilla como President de la Generalitat, el nuevo Govern comienza a caminar y pronto comenzaremos a percibir un nuevo estilo de gobierno, con una mayor preocupación en los aspectos que más interesa a la ciudadanía, huyendo de estériles debates identitarios, sobre todo una vez que se ha aprobado el Estatut y lo que ahora se ha de hacer es aprovechar al máximo su potencialidad y ponerla al servicio de las políticas sociales, tan olvidadas y denostadas por los gobiernos de la etapa del President Pujol.

Es indudable que estas últimas semanas la actualidad política ha estado copada por el resultado electoral, la formulación de un nuevo gobierno de progreso, l'Entesa, y la investidura de José Montilla como President, pero no es menos cierto que desde este momento la atención ya se pone en la preparación del próximo proceso electoral, en Mayo del año próximo, es decir de aquí a poco más de 6 meses, que seran las elecciones municipales. Esto se percibe también a nivel local.

Si ir más lejos todas las formaciones políticas comienzan a mesurar sus actuaciones en clave electoral municipal. Primarias para elegir candidato, extrapolación simplista e interesada de resultados de unas elecciones a otras, reivindicación de gobierno de izquierdas también a la ciudad, preparación de mensajes y promesas electorales (más piscinas, aunque la que se está haciendo no se haya finalizado) y ataques a los adversarios.

Ciertamente podría considerarse "normal" o dentro de la lógica electoral, pero lo que realmente será interesante y sobre todo importante es que los ciudadanos y ciudadanas van a poder valorar el trabajo hecho, van a poder comparar que ciudad teníamos en junio de 2003 y que ciudad tenemos ahora. Y no estoy hablando unicamente de las mejoras urbanísticas que son evidentes, tanto por las molestias que ahora pueden generar en su ejecución como por la mejora del espacio público que supondrá la finalización de las mismas, sino también por el futuro que se abre delante de nosotros, con los acuerdos con otras administraciones que van a posibilitar la transformación más importante de nuestra ciudad de su historia.

El "soterrament", la Llei de Barris en Can Calders y La Salut, la prolongación del metro y del tranvia hasta la ciudad, el desarrollo del plan de vivienda con la construcción de 600 viviendas sociales en 4 años, la dotación de equipamientos deportivos y culturales que nos van a posibilitar un importante desarrollo social, y un largo etcétera.

Esto es lo realmente importante.

Cinco razones para votar a José Montilla

2006-10-30T10:37:00.000+01:00

Apenas quedan unas horas para finalizar la campaña electoral. A estas alturas se han explicado y confrontado programas y propuestas de manera amplia e intensa, seguramente unos se han esforzado en explicar su proyecto de país, sus propuestas para mejorar el bienestar de los catalanes y catalanas, mientras que otros se han dedicado a alimentar fantasmas de "herida social" si no ganaban, a repartir "carnets de catalanidad" o cheques y descuentos fiscales para los que más tienen en lugar de potenciar políticas de progreso y de justicia social para los menos favorecidos. A modo de resumen daré cinco razones para votar a José Montilla como futuro President de Catalunya:

1. Por normalidad. Catalunya es un país construido día a día por todos y todas, sin importar el lugar de origen. Montilla representa como nadie la pluralidad de la sociedad catalana y el esfuerzo de esta por superarse, al igual que miles y miles de catalanes.

2. Por seriedad. Montilla ha demostrado en sus muchos años de trayectoria pública su abnegada dedicación al trabajo y a la responsabilidad que en cada momento los ciudadanos y ciudadanas le han ido otorgando. Catalunya necesita un gobierno trabajador, eficaz y serio, que supere las etapas de victimismo de CiU y de los sobresaltos de ERC en el tripartito.

3. Por ilusión. El proyecto del PSC genera ilusión. Sólo el PSC y Montilla garantizan la continuidad de progreso que inició Pasqual Maragall. Ilusión por seguir mejorando la sanidad pública, la educación, la seguridad, los barrios, las infraestructuras, … Ilusión por seguir construyendo una Catalunya de y por los catalanes y catalanas.

4. Por esperanza. Votaré Montilla por esperanza, por que es el único candidato capaz de abordar los problemas reales de la gente, que no son ni la identidad de Catalunya, ni la relación con España, ni ningún debate sobre simbología nacional. Los problemas reales de los catalanes y catalanas son los que también preocupan a Montilla y él es el único que los abordará decididamente.

5. Por los catalanes y catalanas. Lo ha venido repitiendo “nadie hará más por los catalanes y las catalanas”. Guarderías, escuelas, más profesores, gratuidad de libros escolares, médicos, hospitales, gratuidad de la atención odontológica, más mossos d’esquadra, más seguridad, más y mejor transporte público, metro y tren, más vivienda pública, de alquiler y asequible, ayudas a las personas dependientes, ley de “serveis socials”, personas mayores, discapacitados, ….

Son cinco razones entre las muchas que se podrían dar, pero son las más importantes para mí. No tengo dudas votaré Montilla

L'enorme distància entre Montilla i Mas

2006-10-20T11:09:00.000+02:00

Portem cinc dies de campanya i comença a respirar-se l'ambient d'eleccions al carrer. Els carrers, els diaris, la televisió, ... a tot arreu la presència electoral es fa evident. Però en aquest cinc dies de campanya el que ja s'ha fet molt evident és l'enorme distància que hi ha entre Artur Mas i José Montilla. L'enorme distància que hi ha entre qui menteix, insulta, fa propostes demagògiques i necessita anar al notari per ser creïble i qui seriosament explica el seu programa, va desgranant les seves propostes, especialment en l’àmbit social i continua treballant per la millora de Catalunya. Son dos mons, un el del sr. Mas que cada dia ens sorprèn amb una proposta que l'endemà s'ha desfet. Us recomano que feu una ullada als "escàners" (nº1 i nº2) del PSC que evidencien contundentment la demagògia i falsedat de les propostes de CiU. Però no només la falta de credibilitat de les propostes de CiU es demostra amb les dades que recull l’escàner, sinó amb el fet de que per fer-les creïbles, el sr. Mas ha d'anar al notari, tot i que després es dona compte que allò que està certificant notarialment te un forat que fa aigües: la posició de CiU davant els pressupostos generals de l’estat que és coincident, com sempre ho ha estat per molt que ho amaguin a la notaria, amb el PP i fa rectificar els seus a Madrid (pobre Duran i Lleida, el que ha de partir) a canvi de res. Davant de tot això està José Montilla que va iniciar la cursa cap a la presidència amb un acord de finançament d’inversions per a Catalunya i que continua explicant les seves propostes i compromisos. No hi ha color.

Montilla President!

2006-10-13T12:02:00.000+02:00

El domingo a las 24.00 horas comienza estrictamente la campaña para las elecciones autonómicas del próximo día 1 de noviembre. Son, creo que sin ningún tipo de discusión, las elecciones más importantes para Catalunya desde 1980, comparables a las de entonces, que supusieron la restauración de las instituciones nacionales, después de 40 años de dictadura. Soy de la opinión que nos jugamos la normalización definitiva del país. Es evidente que las opciones políticas que tienen aspiración de gobernar los próximos cuatro años representan proyectos diferentes para Catalunya, pero es mucho más evidente que en el fondo de la contienda está el origen del candidato del PSC, el lugar de nacimiento de Pepe Montilla y si es "lógico" que un político no nacido en Catalunya pueda ser President. Pués no sólo és lógico, sino que es necesario. Es necesario por lo que representa él, la opción política que encabeza y el proyecto de país que defiende. Desde este prisma no ha y duda: hoy Catalunya está mejor que hace tres años, y la acción del Govern presidido por Pasqual Maragall, que será continuada por Pepe Montilla, ha reducido muchas de las desigualdades y atrasos que tenía el país. Pero también es necesario para la normalización de esta tierra. Un cordobés de nacimiento, catalán de decisión, está tan legitimado para defender los intereses de este país como cualquiera. Y si le sumamos la experiencia política de sus 16 años como alcalde de Cornellà, una de las ciudades que ha experimentado una de las transformaciones más espectaculares que se conoce, la presidencia del Consell Comarcal del Baix Llobregat, de la Diputación de Barcelona, Ministro de industria, comercio y turismo, su reconocida e innegable capacidad de trabajo, esfuerzo, saber escuchar, .... No hay duda, yo no la tengo, Montilla President!

Les festes de primavera a Sant Feliu

2006-05-10T17:23:00.000+02:00

Tot i la gran noticia de l’aprovació de l'Estatut avui al Senat, vull parlar de la meva ciutat i de les properes Festes de Primavera que tindran lloc aquest cap de setmana. Soc dels que pensa que hi ha un moment per cada cosa i una cosa per cada moment, i aquests dies, a Sant Feliu, toca fer un parèntesi i gaudir de la ciutat en festes. Unes festes molt consolidades en l'agenda dels ciutadans i ciutadades, que sens dubte esperen el segon cap de setmana del maig per sortir al carrer, apropar-se al centro i ocupar els carrers i places entre roses i stands del comerç i la indústria local i comarcal. Enguany tenim algunes novetats importants en el programa de les festes. La primera és el canvi de lloc de l'exposició de roses que es trasllada de la plaça Lluís Companys als jardins i terrasses del Palau Falguera. Cada dia que pasa, i vaig veient com quedarà, tinc que reconèixer que m'agrada més. També el pregó, que aquest any anirà a càrrec de Joan Tapia, Director de del centre de producció de programes de TVE a Catalunya, surt de la sala de plens de l'Ajuntament per ser acollit a l'Auditori del propi Palau Falguera, guanyant en aforo i en comoditat. Tot i que perdem el caire solemne de l'ajuntament. Més novetats: l'augment de presència i participació del comerç local a la Fira. Enguany seran vuitanta comerços que estaran presents de diferent manera. Precisament el increment de subvencions per fer front als constos dels stands i la diversificació de les fórmules a les que s'han pogut acollir ha estat clau per multiplicar per quatre aquesta presència comercial santfeliuenca. Stands, espais amb aparadors, la mostra de joiers o l'espai de restauració i degustació concentren l'activitat comercial local que es podrà veure aquest dies. També la presentació fa un parell de dies del portal "comprem a Sant Feliu" significa un pas més en la promoció del nostre comerç local. (enllaç amb la noticia de la presentació publicada a la web de l'Ajuntament)

Però aquesta entrada al diari, avui, després de veure l’entrevista de Iñaki Gabilondo a Josep Ll. Carod Rovira al Canal Cuatro, i “zappinear” a “La nit al dia” amb Mònica Terribas no puc anar a dormir sense dir alguna cosa de l’actualitat política.
Segurament els propers dies tindrem noticies que trasbalsarà la vida política del nostre país. Son molts els ciutadans i ciutadanes que no entenen determinades actituds i que ens demanen actuar en conseqüència. La decepció que ha provocat la decisió d’ERC de demanar el vot negatiu en el referèndum del l’Estatut han de venir acompanyades de decisions sensates, tranquil·les, reflexionades però clares i contundents per tal de tornar a generar la il·lusió en molts ciutadans i moltes ciutadanes que van apostar per un canvi polític a Catalunya i que no els hi podem defraudar. L’estatut aprovat avui al Senat significa l’avenç més important en l’autogovern de Catalunya que mai hauríem pogut aspirar i que permetrà, amb més competències i millor finançament, abordar els problemes reials de la gent. I això ho sabem tots, inclosos aquells que ara demanen votar en contra però que en la tramitació en Corts han recolzat el 85% del text. Cal coherència !

La mejora de la zona de Joan de Batlle

2006-01-04T00:26:00.000+01:00

Esta tarde hemos presentado a los vecinos y vecinas de la zona de los pisos de la cooperativa de Joan de Batlle - Carles Buigas, la modificación del plan general metropolitano, que fue aprovada el pasado mes de diciembre en el pleno del dia 20. Esta modificación supondrá una solución definitiva a la actual degradación de la zona, con la construcción de un edificio de cuatro plantas que albergará en la planta baja locales comerciales, además de contemplar la construcción de dos plantas soterradas de aparcamiento y, lo que es más destacable, la cesión de 2000 m2 para la ampliación y urbanización de una plaza. Ha sido una reunión con una asistencia considerable de vecinos y vecinas, donde lógicamente han habido posturas diferenciadas sobre la propuesta. Se han levantado tres o cuatro voces manifestando la disconformidad por lo que consideraban que la propuesta les puede restar de insolación a sus viviendas, pero ha habido un reconocimiento general al hecho de que el actual equipo de gobierno aborde una solución a la situación de esta zona que se prolonga desde hace bastante tiempo. Seguramente el proyecto, por lo que se refiere a la propuesta constructiva, se puede intenatr mejorar, ampliando la distancia de la nueva edificación a las existentes, pero es indudable que en su conjunto el proyecto representará para el conjunto del barrio una considerable mejora.

2005-12-21T17:42:00.000+01:00

Ara feia uns quants dies que no havia pogut escriure al diari. Aquesta darrera setmana ha estat molt intensa i la meva agenda molt atapeïda. Dimarts, precisament, varem tenir el ple ordinari d’aquets mes, l’últim abans de festes i sembla, igual passa a l’estiu, que s’acabi el món i que tot tingui que estar fet abans de final d’any…. Com si no és tornès el dia 2 de gener! Aquesta setmana passada va començar dimarts amb la reunió de la Junta Local de Seguretat, que feia anys que no es convocava, a la que varem convidar a les associacions de veïns i a les associacions de comerciants, juntament amb la presència dels caps de policia local i nacional. Crec que va ser una bona oportunitat perquè tothom pogués conèixer la feina dels cossos de seguretat. Se que estem parlant d’estadístiques però la sensació en aquests temes es molt subjectiva. Casos com el de Castelldefels trasbalsen la vida d’una ciutat i tiren per terra tota la feina que es pugui fer en matèria de prevenció. Els veïns i comerciants van tenir la possibilitat de compartir les dades estadístiques de les actuacions de les policies local i nacional, així com conèixer de primera mà el dispositiu per aquest Nadal.

Dimecres de la setmana passada vaig assistir a la reunió anual de l’associació d’empresaris de El Pla i les Grases (AEPLA). Tenim alguns temes pendents amb ells des de fa temps. El manteniment dels carrers de la zona industrial no és satisfactori. Ens varem comprometre a reparar els sots en el paviment dels carrers Comerç i Pla. També van plantejar la necessitat de desdoblar el carrer de El Pla, del tot necessari donat el increment del transit que s’ha produït, i que augmentarà, amb les noves connexions viàries. Durant l’any vinent redactarem el projecte. Es va informar de la millora de la riera comerç inclosa en els pressupostos de la Generalitat i de la urbanització del carrer Treball.

El mateix dimecres vaig estar present en la conferència del doctor Rai Belenes, President del Consell de Direcció del ICS (Institut Català de la Salut) i en el sopar posterior. La veritat s’ha de reconèixer que la Conselleria de Salut està fent un veritable esforç per millorar la sanitat catalana, i en particular a la nostra comarca amb fortes inversions. Sant Feliu també s’està beneficiant d’aquesta aposta decidida i en els últims mesos hem incrementat els professionals en els CAPs de la ciutat (metges, pediatres i personal d’infermeria) i estem treballant per incorporar un centre d’urgències d’atenció primària (CUAP) en el CAP de El Pla.

Dijous vaig estar a Guadalajara, a l’obertura d’un curs de formació de la comissió de modernització i qualitat de la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP), com a vicepresident d’aquesta comissió. El curs “la fuerza del proceso en la mejora del desempeño de la organización municipal” va ser força interessant, més si tenim en compte que cada vegada més els principis de qualitat han de estar presents en el desenvolupament de les polítiques públiques. El dijous vaig acabar a la nit al programa “Panorama Municipal” d’ETV Llobregat Televisió, com cada mes, donant resposta a les moltes trucades que en directe s’interessen per diverses qüestions de la ciutat.

Divendres pel matí la darrera Comissió de Govern Local de Catalunya de l’any, en la que ens troben representats de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) amb membres del Govern, presidida pel Conseller de Governació Joan Carretero, en la que abordem l’activitat legislativa del govern que afecta als municipis. La llei de Serveis Socials i els estatus de l’Agencia de Protecció de la Salut, van ser els temes principals.
A la nit la IV edició dels Premis de Reconeixement Cultural, que va tenir lloc a la Sala Iberia, organitzats pel Centre d’Estudis Comarcal. Aquesta edició ha tingut més nominats que mai de la nostra ciutat, dels quals tres han estat finalistes i y un guanyador, Contrabaix, en la categoria de millor iniciativa comarcal.

El cap de setmana també va estar prou entretingut. El festival de la campanya “Cap nen sense joguina”, la inauguració de la 53ª exposició de pessebres, el concert de Nadal de la Coral Infantil Tic Tac de l'Ateneu i Coral Crescendo de l'Ateneu i el festival del Centro Cultural Andaluz Virgen del Rocío. El dissabte al matí també el vaig dedicar a activitat de partit, la meva condició de secretari d’organització del partit a la comarca obliga. Vaig esmorzar amb els companys de El Papiol. Els vaig veure molt il·lusionats i amb moltes ganes de treballar de cara a les properes eleccions municipals. Crec que tenim moltes possibilitats de millorar els resultats a El Papiol i convertir-nos en força determinant en el proper mandat.

Acabo amb el ple de dimarts. Sorprenentment (feia molts mesos que no era així) a la mitja hora ja havien enllestit l’ordre del dia. Potser l’esperit nadalenc va facilitar una sessió tranquil·la, on destaca l’aprovació inicial de la modificació del pla general metropolità als carrers General Manso, Clementina Arderiu, Joan de Batlle, el que entre d’altres coses permetrà la generació d’un nou espai públic de més de 2500 m2

Dos anys de govern catalanista i d'esquerres

2005-12-12T23:04:00.000+01:00

Avui he assistit a l’acte simbòlic de signatura dels acords entre els ajuntaments de la comarca i el departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya per la creació de noves places d’escola bressol als nostres municipis. Juntament amb la Consellera d’Educació Marta Cid, estàvem vint dels trenta municipis del Baix Llobregat, el que demostra per una banda el grau d’acceptació que ha tingut la iniciativa del govern tripartit, però també les grans necessitats de places públiques d’escola bressol que tenim. No hi ha, però, cap mena de dubte de la millora que representa aquest acord pel que fa al cofinançament de la inversió de construcció de noves escoles bressol i l’aportació al cost per alumne respecte a la situació que mantenia l’anterior govern de la Generalitat. En Sant Feliu ens hem compromès a la creació fins al 2008 de 105 noves places, de les que ja hem posat en funcionament 81, les de la nova escola bressol La Ginesta, al barri de Mas Lluí.
Aquest és un clar exemple de les polítiques de compromís social que el govern de la Generalitat està impulsant. En aquests dies que s'acompleixen els dos anys de Pacte del Tinell sembla una bona oportunitat per explicar-ho. En els últims mesos la ciutadania segur que ha tingut la sensació de que només l'Estatut ocupava l'activitat del Govern. No és cert. Ningú discutiex la importància i necessitat d'un nou Estatut per Catalunya i els esforços del PSC per què el procés acabi amb èxit, però l'activitat del Govern no s'aturat.

Alguns exemples :

Salut: Més de 3.300 milions per millorar els centres sanitaris. D´ara al 2012, el Departament de Salut invertirà 3.301 milions en 799 actuacions de millora dels centres sanitaris catalans. En virtut d´aquest pla, es construiran també 14 nous hospitals. D´altra banda, el Departament, dirigit per Marina Geli, ha engegat un pla per reduir les llistes d´espera quirúrgiques i ha augmentat la plantilla de l´ICS en 344 metges.
Política Territorial: millors barris i millors carreteres. Joaquim Nadal, al capdavant de Política Territorial, ha estat l´impulsor de la Llei de Barris, i ha signat un conveni amb el Ministeri de Foment per invertir més de 7.000 milions d´euros per a millorar més d´un centenar de carreteres catalanes en els propers set anys.
Seguretat ciutadana: el desplegament dels Mossos. La consellera Montserrat Tura ha estat la responsable de coordinar el desplegament dels Mossos d´Esquadra a Barcelona. També ha impulsat un pla de xoc per millorar els parcs de bombers i la posada en marxa d´un telèfon únic d´emergències, el 112.
Treball i Indústria: 150 milions contra l´atur i impuls al sòl industrial. En relació a Ocupació, el Departament de Treball i Indústria, amb Josep Maria Rañé al capdavant, promou la inversió de 150 milions d´euros per lluitar contra l´atur i la precarietat laboral. Al mateix temps, els accidents laborals s´han reduït un 10%. Entre d´altres accions, la Conselleria ha promogut també l´habilitació de 1.480 noves hectàrres de sòl industrial i una inversió de 12,5 milions per al sector tèxtil.
Serveis Socials: pensions més altes i residències per a la gent gran. La gent gran figura entre les prioritats del Govern català. Per això, Benestar Social ha previst un augment de les pensions més baixes i ha previst la construcció de 47 noves residències per a la tercera edat. També ha legalitzat l´adopció per part de parelles del mateix sexe.

Joves compromesos

2005-12-10T12:45:00.000+01:00

Aquest matí s’ha celebrat l’assemblea comarcal del Baix Llobregat de la Joventut Socialista de Catalunya a la Torre dels Rosers de Sant Feliu. He assistit convidat, juntament amb l’alcalde de Cornellà i primer secretari del PSC del Baix Llobregat, Antonio Balmón. Tinc que reconèixer que surto amb una sensació entre satisfacció i tranquil•litat. He vist un grup de joves socialistes de la comarca renovat, compromès, divers i amb ganes de treballar pels seus ideals. Segur que no ens posaran fàcil l’elaboració dels programes electorals municipals, ja ens han avisat que estan treballant en la definició de les polítiques de joventut necessàries en el Baix Llobregat. Benvingudes siguin!!
Al mateix acte s’han presentat els nous membres de la JSC de la nostra ciutat, joves santfeliuencs i santfeliuenques compromesos amb la ciutat i amb les necessitats de la joventut. Aquests comentaris no els faig per destacar a uns joves amb els que comparteixo ideals, ens el contrari, però irònicament potser, quan era allà m’ha trucat el regidor de seguretat per comunicar-me que aquesta nit, de matinada, ens havien tornat a cremar contenidors de residus, en el carrer de Dalt. Però aquesta vegada l’actuació de la policia local, que ja fa dies que esta tenint més vigilància per evitar aquests actes vandàlics, ha enxampat els nois que ho han fet. Dos joves. Joves que no li donen cap importància al be comú, que potser han decidit acabar la festa d’aquesta manera sense aturar-se ni un segon a pensar el mal que podien fer, no ja pel cost del mobiliari destrossat (gairebé 9.000 €) sinó els cotxes o cases dels voltants. Sort tenim que a la nostra societat hi ha molt més joves com els primers, compromesos, amb ideals, treballant en associacions i entitats per la col•lectivitat que com aquests dos últims . Però tampoc és un consol. Alguna cosa falla, alguna cosa haurem fet malament quan alguns joves tenen aquests comportaments.

El PSC, el partit de la gent.

2005-12-10T00:16:00.000+01:00

Avui hem tingut reunió de l’assemblea del PSC de Sant Feliu. Com cada mes ens reunim els afiliats i afiliades. Avui a l’ordre del dia, a més a més dels punts habituals d’informació (acostumem a fer un ampli repàs de l’actualitat municipal), destacava la presentació de l'informe de gestió de la comissió executiva. Ha estat un interessant debat. Hem repassat el treball fet per la direcció del partit en Sant Feliu durant l’últim any i ha estat àmpliament valorat de forma positiva. Com s’ha dit en varies intervencions durant l’assemblea, el rol del PSC a la ciutat ha canviat. Hi ha molta diferència entre governar i estar a l’oposició, i entre governar en coalició i tenir l’alcaldia. La ciutadania ens veu en aquests moments com els principals responsables dels encerts i dels errors, i el partit ha d’estar àgil a l’hora de detectar les manifestacions ciutadanes contraries a la gestió municipal i col•laborar en la seva correcció. No és una tasca fàcil i moltes vegades fins i tot ingrata. Els militants del partit s’han convertit, de la nit a dia, en corresponsals permanents de les necessitats i problemes dels seus veïns. Quan un ciutadà parla amb un company o una companya de partit li transmet el seu neguit o la seva felicitació, amb el convenciment que li esta fent arribar als màxims responsables municipals, i ara amb l’actual coiuntura política, fins i tot als presidents Maragall i Zapatero. Per això és important un partit fort, proper a la realitat social i amb presència activa en els barris perquè pugui interactuar entre els ciutadans i ciutadanes i els responsables i dirigents polítics. Això és el que esta construint el PSC a la nostra ciutat i avui ha donat un pas més en aquest sentit.

Preocupacions ciutadanes

2005-12-07T22:45:00.000+01:00

Vinc de Radio Sant Feliu, com cada dimecres participo al programa “l’alcalde respon” . Avui hem comentat la proposta de la consellera de Salut Marina Geli de donar participació als ajuntaments en el govern i la direcció del sistema sanitari, a la vegada que també promou la creació d'ens territorials de govern entre l'Administració local i la Generalitat per gestionar les competències en matèria de salut i suport a la dependència. L’acord dibuixa un nou model organitzatiu de la sanitat catalana, que farà realitat la participació del món local en el govern i la direcció del sistema sanitari. Amb aquest objectiu s'impulsarà la descentralització de competències i recursos en favor dels governs locals en aquells àmbits en els quals la proximitat als ciutadans repercuteixi en facilitar i millorar la gestió. La proposta demostra la confiança del govern en el territori, en els ajuntaments, en els qui estem treballant en la primera línia de la gestió i els qui rebem la situació real de la sanitat i de la salut al país.
En el torn de les preguntes dels ciutadans han sortit les habituals: neteja i seguretat. Aquestes son, sens dubte, les preocupacions de la ciutadania per les que ens demanen solucions.
Neteja, hem de millorar, però també hem de passar a l’acció envers els incívics. Ahir vaig veure la noticia que a Barcelona (allà el problema ha agafat una dimensió mediàtica que ens pot esquitxar a tots) miraran les bosses abandonades fora dels contenidors per tal de saber el propietari i sancionar-lo. Més enllà de la forma, crec encertat demostrar a la ciutadania que s’actua contra l’incivisme, amb sancions. L’ajuntament, bé tots els ajuntaments, gastem una gran quantitat de diners en els serveis de recollida de residus i neteja, però no serveix de gran cosa si no hi troben una mica de col·laboració ciutadana. Dipositar la borsa dintre del contenidor, baixar els mobles el dia que toca trucant prèviament a l’ajuntament o plegar els cartrons i ficar-los dintre dels contenidors és la mínima col·laboració necessària. Hi guanyaríem tots.
També hi hagut una trucada que qüestiona la utilitat, i el cost, de la marca de ciutat “Oh, Sant Feliu”. Bé, crec que la utilitat es evident. Necessitàvem un símbol fàcilment reconeixible, que fugís d’eslògans complicats, i que destaqués les potencialitats i els projectes dels ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu des d'una vessant engrescadora i optimista sobre les capacitats de la nostra ciutat.
Els costos, bàsicament el disseny de l’Enric Aguilera, crec que son perfectament proporcionals a la nostra capacitat econòmica i dimensió de ciutat.

Recollida de signatures

2005-12-06T18:37:00.000+01:00

Inauguro aquest diari amb una reflexió arran una conversa que he mantingut aquest matí amb una mare d'un noi que juga al futbol a la penya recreativa, que avui celebrava el 25 aniversari. S’ha apropat i m’ha demanat la signatura. Estava recollint signatures per la instal·lació de gespa artificial al camp municipal del barri falguera. Al marge de la situació deficitària de les instal·lacions esportives de la ciutat, i per tant de la lògica reivindicació, no he signat i he intentat explicar-li els motius. La petició anava adreçada a l’ajuntament (lògicament com a titular de la instal·lació) i per tant, com ella mateixa a reconegut, a mi en última instància, per tant no em toca signar, sinó si estic d’acord amb la petició, fer-ho. Però no ho podem fer a curt termini, l’any vinent tenim prevista una partida en el pressupost d’inversions per instal·lar gespa artificial en les pistes d’atletisme i habilitar un nou camp de futbol. Ens constarà gairebé 600.000 €. Te raó en una cosa, portem molts anys de retard en moltes coses (les instal·lacions esportives es una d’elles) però en dos anys no podem recuperar tot aquest temps. Aquesta mare ha reconegut la sinceritat, però ha afegit que no es pot jugar amb la il·lusió dels nens. Òbviament aquests nois surten a jugar fora de la ciutat sovint i es deuen trobar molts camps de futbol en millors condicions, però si que hagués estat jugar amb la il·lusió dels nens si signo el paper i no explico amb sinceritat que possibilitats tenim de fer-ho. Crec que la ciutadania, mares i pares com aquesta , s’han de mobilitzar per demanar les coses que consideren necessàries però els responsables polítics no hem de generar expectatives sinó intentar corresponsabilitzar-los de les possibilitats, els recursos i les prioritats que s’aborden amb ells. He marxat del camp de falguera al camp de les grases, ja que un altre pare m’ha recordat un compromís que encara no s’havia realitzat, la instal·lació d’un mòdul provisional al camp de les grases. Les obres inacabades (només falta condicionar un talús, netejar i retirar tanques) de l’aparcament de la salut no ho permeten. Avui dia de la Constitució, l’he dedicat a les instal·lacions esportives: he acabat a les grases amb el regidor d’urbanisme i demà requerirem a l’empresa la finalització de l’obra, la neteja de l’espai ocupat i instal·larem el mòdul.